Mas Trader Cubelles

Garraf
c. Dàlia, 26
Al mig de la urbanització a la que li dóna nom
28

Coordenades:

41.22434
1.65882
387587
4564529
08074-36
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVII
Bo
Legal
Catàleg, Núm. expedient: 2001/003107/B
Fàcil
Social
Privada
7746101CF8674N
Xavier Esteve i Gràcia

Mas Trader s'emplaça al mig de la urbanització a la que dóna nom, concretament al carrer Dàlia, 26. Es tracta d'una masia formada per tres cossos. El principal, consta de planta i dos pisos, mentre que els auxiliars, situats a banda i banda del primer, són de planta i pis. Les teulades són de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos principal presenta una façana de tres eixos, de composició simètrica. S'accedeix a l'edifici per unes escales de 8 graons per les que s'accedeix al portal principal, central, fet de maons i acabat en arc rebaixat. Al seu costat en trobem un altre que si bé sembla que inicialment era també d'arc escarser, ara ha estat transformat a una llinda plana. A l'altra banda de la porta hi ha una finestra rectangular, enreixada. A la planta pis hi trobem tres finestres, totes iguals, distribuïdes regularment. Són rectangulars i compten amb un petit ampit. La fusteria és verda i estan emmarcades amb una línia gruixuda de color vermellós. En l'actualitat acull un restaurant i en els darrers anys s'hi ha construït diversos annexos a l'entorn del cos principal, complementaris a l'ús del restaurant. Al pis superior s'hi emplacen tres finestres més, lleugerament més petites que les descrites, sense ampit, però amb la resta de característiques iguals a les anteriors. Corona la façana un ràfec de diferents filades de maons, creant motius geomètrics, i una tortugada. S'adossen al cos principal sengles cossos auxiliars, a banda i banda. Al de la dreta, sobre el portal hi trobem un balcó amb barana de ferro, mentre que al de l'esquerra hi trobem una finestra similar a les descrites anteriorment.

Altres noms de l'immoble: mas Tardé, mas Cestador

Es tracta d'una antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de Gallifa i que tenia un molí fariner. Miret (1990) l'identifica amb el Mas Cestrador que apareix a la documentació, venut el 1392 pel rei Joan I a Ferrer de Canet. A les terres del mas Trader hi havia el molí de la Mata que, el 1588, ja estava en estat ruïnós. També se sap que el 1588 Elionor Vilanova es va casar amb Galceran d'lcart i va portar per dot el mas Trader. En una llista dels que complien el precepte pasqual de 1590-1591 apareix citat Galceran d'lcart com habitant del mas Trader. A finals del segle XVII era propietat de la família Papiol, després va ser dels Torrents, dels Sicart i dels Llançà. En una relació de cases del municipi de cubelles de 1853 apareix esmentat el mas Tardé, que dista mitja hora de la casa rectoral. El 1926 va ser comprat per Narcís Bardají Torrebadella, el qual el va vendre el mateix any a Antoni Almirall Carbonell, i els seus hereus el van vendre a una empresa urbanitzadora. Els anys trenta els masovers de la masia eren la família Bertran. A finals dels anys seixanta el Sr. Almirall va vendre la propietat a Jean Pierre Gonzales, el qual uns anys més tard, entre 1975 i 1977 hi promogué la creació de la urbanització que avui ocupa les antigues terres de la masia. Des de la dècada de 1990 hi ha un restaurant.

Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004.
MARTÍNEZ, X.. (2006) "El Mas Trader", Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 39-50.
MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles.
PINÓS, N. (1998) "Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles", Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87.