Mas aïllat d'estil popular format per tres cossos principals consecutius i diversos annexos de menor entitat. El primer cos, probablement l'original, se situa a l'extrem de migdia. Tot apunta que, en un primer moment, aquest cos comptava amb una coberta amb un únic aiguavés amb pendent descendent cap a llevant, on s'obre la façana principal que, en aquest primer moment, sembla que comptava amb planta baixa i planta pis. Les obertures de la façana principal lligades a aquesta fase primigènia són la porta d'entrada, amb muntants de pedra treballada però amb arc escarser de maó, de ben segur posterior, i les obertures de la primera planta: dues finestres, una allindada i l'altra amb un petit arc escarser de maó. Sembla que, en un moment posterior es bastí un cos a la part posterior, també amb planta baixa i planta pis, amb coberta d'un aiguavès amb pendent oposada a la del cos original. Finalment, pel que fa al primer dels tres cossos, s'afegí una planta al cos original orientat a llevant amb dues finestres allindades.
El segon cos, el que ocupa la posició central, se situa a tramuntana de l'anterior. Com en el cas anterior, compta amb coberta d'un sol aiguavés amb pendent descendent en direcció a llevant, on s'obre l'accés principal que, en aquest cas, està construït íntegrament amb maó solventant les càrregues superiors mitjançant un arc escarser. S'articula en planta baixa i planta pis. En un moment posterior es bastí un cos a la part posterior, amb coberta d'un sol aiguavés amb pendent oposada al cos primigeni i amb un pis més d'alçada.
Finalment, el tercer cos, que se situa a l'extrem de tramuntana, compta amb planta baixa i planta pis i té una coberta de dos aiguavessos amb teula àrab i carener paral·lel a la façana principal, que com en la resta de cossos, s'obre en direcció SE. Les úniques obertures avui visibles són la porta d'entrada, amb arc carpanell molt rebaixat, presumiblement de maó (l'arrebossat del mur no permet veure la fàbrica) i dues finestres allindades a la planta primera.
El mas compta amb dos coberts, un a l'extrem de tramuntana i l'altre a l'extrem de migdia, actualment en total estat de ruïna. Cal remarcar que el mas es troba actualment abandonat, amb els accessos tapiats i, tot i que conserva gran part de les cobertes, si no es consoliden alguns desperfectes el seu esfondrament definitiu és només qüestió de pocs anys.
Atenent a les característiques del mas en el que, com hem dit, s'hi observen diverses fases constructives, pensem que el cos original es podria remuntar fàcilment al segle XVIII i inclús al segle XVII, si bé només un estudi arquitectònic més acurat i una consulta dels possibles documents relacionats amb el mas podria oferir més dades en aquest sentit.
