Mas Poaló
Sant Salvador de Guardiola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antic mas d'origen medieval, avui en ruïnes, situat al cim d'un turonet. Es conserva el mur de ponent de la casa fins a una alçada d'uns tres metres i, molt més parcialment, la resta de murs perimetrals al nivell de fonamentació. Això permet deduir l'existència d'una casa de planta rectangular de petites dimensions. No han quedat vestigis de l'entrada ni de cap altre element identificable. El mur que es manté dempeus és fet de maçoneria, amb una base de petits carreus, i amb pedres cantoneres més o menys escairades. Conserva restes d'arrebossat i una petita finestreta en forma d'espitllera. Al nord-est del perímetre s'aixeca encara un cobert de pedra que es manté força sencer. Tenia la teulada a un sol vessant i, per les seves característiques, podria tractar-se d'un aprofitament posterior. A l'entorn de la casa s'hi observen restes diverses de possibles estructures en ruïna.
Aquest mas no està inclòs en el Catàleg de masies.
Història
Aquest mas està documentat al segle XIII amb el nom de Poalor. Formava part (juntament amb el mas Eixartell i el mas Patorelles) de les terres dominicals; és a dir, les que el senyor del castell de Guardiola es reservava per a la seva explotació directa. L'any 1296 Ferran de Poalor manifesta que resideix a dit mas. El conjunt d'aquestes terres dominicals passà a mans privades a les darreries del segle XVI, incloses les ruïnes del castell i els tres masos.
Considerem que Jaume Capdevila errava en la ubicació d'aquest mas. Segons ell CAPDEVILA (2006: 21, 77) hi havia un senderol que encara es conserva, que conduïa al castell passant pels masos Pastorelles i ca la Gepa, però no ens sembla que passés també pel mas Poaló, que es troba més allunyat. No coneixem notícies posteriors d'aquest mas que, per les restes conservades, devia continuar ocupat com a mínim fins el segle XIX.
Bibliografia
CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p 21, 155.
