Per la llinda a la porta del corral de la façana nord (que té gravades les dates 1864/1897), podríem datar l'edifici a la segona meitat del segle XIX. Però el corral pertanyia a una casa, que s'aixecava molt a prop, que tenim documentada des del segle XVII.
Segons Molins (2020:269-70), el 1699 Bernat d'Eimeric i Cruïlles, senyor del terme, va donar
permís a Josep Tatger, l'amo de Vallòria, per edificar una casa en una peça gran de terra coneguda com el Pla de la Balma. Es podria tractar del Mas Palaci. El 1741 Josep Tatger Casajuana, net de l'anterior, per tal de satisfer un deute, va vendre a gràcia a Jeroni Fontanet de Sant Mateu "la masia dita Palasi de la serra de Vallòria". Els tractes eren que el comprador podia fer tres collites de cereal a les quintanes pagant la cinquena a l'amo. Els raïms eren tots per al comprador, així com els aglans recollits a la pineda, des del pla fins al termenal de Palomes (Castellfollit). També podia treure del bosc de llenya i vendre-la. Al final del testament que Josep Tatger va fer el 1741, va reconèixer un deute a Jeroni Fontanet de Sant Mateu a compte de les despeses que aquest s'havia gastat en obres i millores a la "masia Palasi de la serra de Vallòria".
A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un document de 1742 amb el títol "Causa de Gerónimo Fontanet, labrador de Rajadell, corregimiento de Manresa, contra Juan Parserissas, bayle del mismo lugar" (1742; Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30641). Tracta del "desocupo del manso llamado Pallassí de la Serra de Valldoria, situado en la villa de Rajadell"
Tornant a Molins (2020:269-70), la següent notícia de la masia es de 1805, quan es cita Melció Grau, masover de Palaci. A les llistes de compliment pasqual entre 1837 i 1842 hi surten les
persones que hi habitaven, que eren Miquel Casals i la seva muller Maria. Segons la mateixa font, el 1844 el masover era Martí Gamisans, mentre que una rectificació del padró de 1864 esmenta que de la casa n'han marxat cinc persones amb destinació a Grevalosa i ha entrat Joan Pons Reixach i la seva família, de Castellfollit. En les llistes posteriors Palaci no figura entre les cases habitades. Les restes de la casa Palaci encara eren visibles el 1919, perquè quan es va cartografiar la zona la hi van fer constar.
