Mas Mitjà

Santa Eugènia de Berga

Edifici civil, situat en una petita elevació al mig del sector de conreus a la part nord-est del terme i format per un cos rectangular, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, aquesta té al seu davant uns porxos i tres cossos sostinguts per pilans, un d'ells cobert a manera de galeria. La masia presenta una planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, la qual té porxos adossats, sostinguts per pilars. A la part dreta hi ha un pont que comunica amb la capella de la Concepció. L'edifici és bastit amb pedra, calç, tàpia i maó més embigat de fusta. A la part posterior hi ha un portal tancat amb la lliça. La masia presenta un estat d'abandó. El mas amb una llargada de 13 m i una amplada de 14,80 m, està format de planta baixa i dos pisos. La coberta de teula àrab i amb l'ús de bigues de fusta és de dues vessants. Enganxada a la façana principal hi ha un porxo, que té una amplada de 4 m, i la teulada a una sola vessant. Alhora presenta dos contraforts, un a cada extrem de la façana principal. Davant hi havia hagut una bassa, d'ús exclusiu del bestiar de la casa, i també d'era amb el paviment fet de llosa de pedra. A l'esquerra del mas hi ha un cobert que era la cort dels porcs, mentre que a la dreta queda la capella. Per la part de darrera hi ha enganxada la casa de cal Teuler, a la que s'accedeix per aquesta façana. Estava formada de planta baixa, dos pisos i golfes i feia les funcions de graner. La distribució de les obertures, de construcció senzilla és irregular. Aquesta casa havia disposat d'una bassa, avui tapada i d'ús exclusiu per al bestiar. Per la part posterior hi ha nombrosos arbres i arbustos que tapen parcialment la visió del mas. A prop del mas hi ha un cobert que servia per guardar el bestiar, però antigament havia estat un forn de cocció de teules, del qual no en queda res. A la dreta de la capella hi ha les restes d'un cobert, aterrat. La teulada presenta mol mal estat de conservació, han caigut les teules de les puntes i, també en alguns punts, no hi ha canaleres. Si bé les parets aparenten solidesa, el fet que a la casa no hi visqui ningú aguditza els problemes de conservació. En la construcció es van emprar diversos materials: tapia, maó i pedra del país; també destaca l'ús de les pedres cantoneres al xamfrà del que és pròpiament el mas.