Mas Granada
Gelida

    Alt Penedès
    Al camí d'Ordal a mas Granada, a dalt d'un turó per sobre de la plana del mas Granada.
    Emplaçament
    Dalt d'un turó.
    551

    Coordenades:

    41.40854
    1.87701
    406140
    4584719
    Número de fitxa
    08091 - 322
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIV - XX
    Any
    1367
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Dolent
    Es troba completament enrunat des de fa molts anys. Queden en peu les parets perimetrals.
    Protecció
    Legal
    Xarxa natura 2000
    Natura 2000
    Àrea especial de protecció
    Sòl de protecció Especial (P.E.I.N. de les Muntanyes de l'Ordal. Xarxa Natura 2000)
    Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08090A008000120000ZJ
    Autoria de la fitxa
    Gerard Panadés. INSITU SL

    El mas Granada actualment es troba enrunat. Per la forma de les parets perimetrals de pedra que queden es podria dir que la coberta era d'una sola vessant.

    Durant els primers dies de l'aixecament feixista de 1936, concretament entre el 20 i el 25 de juliol, el cap dels carlins, Agustí Estruch, i el mossèn de Gelida, Martí Mariner, van estar amagats pels voltants del mas Granada.

    L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data del segle XIV. Segons els seus estudis, el mas Granada, conegut també com el Rialt o el Real en documents històrics, ha tingut diversos propietaris al llarg dels segles. Originàriament associat amb la família Querol al segle XIV, va passar a mans de Joan Granada el 1444. El mateix any canvia de mans a favor de Miquel Carbó d'Ordal i el 1513 s'estableix a Benet Rigol de Corbera. El 1533 es fa un nou establiment i la nova propietat és per Bartomeu Esteve d'Ordal. A partir d'aquest moment i fins al segle XX el mas serà de la mateixa família, malgrat que el cognom vagi canviant cada vegada que l'hereva sigui una dona i la següent generació hereti el cognom com a segon. Així doncs, passa per Esteve, Bonastre, Rialt, Romegosa i, finalment, traspassat als Casas i Julià de l'Ordal.

    Com que els propietaris han estat sovint de fora de Gelida, el mas ha estat habitualment habitat per masovers de l'Ordal i Esparreguera.

    PEREZ, Àlvar Mn. (2005), "Boires rogenques. La persecució religiosa de 1936-1939 a Gelida". Programa Festa Major 2005. pp. 67-76.