Mas Esglésies o Iglésies Sant Martí de Centelles

Osona
Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu
Costat de l'església de Sant Pere de Valldeneu

Coordenades:

41.74833
2.24687
437382
4622108
08224-10
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
s. XV
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 005A00160
Anna M. Gómez Bach

Aquesta masia consta de planta i pis i es troba assentada directament sobre la roca calcària amb pendent lleugerament pronunciat al sector sud seguint el terreny natural. A grans trets es pot dir que es tracta d'un edifici civil, de planta rectangular d'uns 11'5 m per 5 m amb la façana principal orientada a migdia.
La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental.
La coberta de la casa és a una sola vessant feta amb bigues, llates, rajolet, teula aràbiga i petits ràfecs de fusta.
La façana principal d'aquest mas presenta un portal de llinda adovellada amb forma de mig hexàgon construït amb 3 grans carreus i dues finestres laterals a la planta, mentre que al primer pis s'obren 3 obertures conformant tres finestres decorades amb un ampit de pedra, de procedència local i ben treballada.
La façana oest és cega ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta i una finestra, de factura senzilla, al primer pis. La façana nord també és cega i es troba situada a uns 2 m escassos del mur sud de l'església de Sant Pere de Valldeneu.

Les referències històriques del mas Esglésies s'han de vincular a la propera església de Sant Pere de Valldeneu a la que es troba pràcticament adossat. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on destaquen: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà i al llarg de l'època moderna anirà apareixent el nom d'aquest mas com a explotació agrícola i ramadera de la vall de Valldeneu. La tècnica constructiva ens permet documentar que el mas fou parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció.

PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372.
PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic.
PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.