Mas de Vila-seca
L'Esquirol
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia.
Presenta cossos annexos adossats, de planta baixa, formant una planta en "U".
Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada o de totxo i fusta.
Els murs són de pedra lligada amb morter, d'obra vista.
Adossada a la casa hi ha la capella de Santa Margarida.
Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M59.
Història
La primera referència documental de Vila-seca és de l'any 898, quan els esposos Martí i Algereda venen un camp de "Villasicca" (Vila-seca).
A la segona meitat del segle XIII es va establir al mas la comunitat de monges de Santa Margarida, quan Ermessenda Pasqual, la primera prioressa, va comprar l'any 1282 el mas Vila-seca, veí de la capella, al noble Dalmau de Rocasalva i a la seva muller Cília. La documentació no parla de la regla que seguien, però segons la historiografia posterior, eren augustinianes.
Al segle XIV la comunitat, degut a l'aïllament del lloc i la seva pobresa, es va traslladar al carrer Sant Pere, extramurs de Vic.
La capella de Santa Margarida de Vila-seca va continuar, com el mas, sota la propietat de les monges de Vic, cuidada per un sacerdot que, al extingir-se la comunitat a finals del segle XVI, va perdre el nom de prior.
La capella actual va ser reedificada pels volts de l'any 1620, adossada al mas, a un centenar de metres de la primitiva, de la que només se'n coneix el setial, al lloc on ara hi ha un pedronet.
L'any 1823 va ser desamortitzada o secularitzada la finca del priorat o mas de Santa Margarida.
Bibliografia
FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol.
PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) "Santa Margarida de Vila-seca". Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583.
RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls.
RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) "Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir". Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31.
