El nom d’aquest mas deriva de claper, però també se l’ha conegut simplement com el Mas. És d’origen medieval i es troba documentat per primera vegada l’any 1368, entre els que van firmar el conveni amb Ramon de Peguera. Els propietaris tenien per cognom Mas, sovint amb el complement del nom de la casa. Això demostra que en aquest moment devia ser una casa important i que es va guanyar el nom de Mas per antonomàsia (Carreté, 2010: 140).
Ja al segle XVIII, segons es pot llegir a la inscripció que el 1708 es va fer al portal de la casa, aquest any el propietari era un tal Joan, amb un cognom que no s’acaba de desxifrar: Peratias (?). En aquesta època la casa es devia ampliar fins assolir pràcticament el volum actual, ja que no sembla que als segles XIX ni al XX s’hi fessin obres importants. Com la majoria de cases del pla de Vilamajor, el Mas de les Claperoses va acabar sent una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar.
A la façana principal es conserva un interessant grafit que sembla autèntic de l’època de la Guerra Civil. Fa al·lusió al fet que la masia hauria estat incautada per la Unió de Rabassaires. Entorn de la dècada de 1970 Enric Font va comprar la masia a Josep M. Llançó de Vinyals, que aleshores era el propietari de l’Abellar. Posteriorment la família hi va fer alguna reforma interior, però l’estructura exterior pràcticament no s’ha alterat.
