Mas Bertran

Avinyonet del Penedès

Es tracta d'una construcció dedicada a masia rural en la qual, al llarg de la història del seu creixement arquitectònic, hi ha hagut importants reformes, que fan que el conjunt actual sigui una obra en la què hi predominen els segles XIX i començament del XX. Destaquen, fonamentalment, dos cossos a l'edificació disposats en planta que te una forma aproximada d'L. Les façanes es troben majoritàriament arrebossades i es conserven alguns elements de reixeria, majoritàriament de finals del segle XIX. El seu interior presenta les estructures antigues molt emmascarades per les diverses reformes utilitàries portades a terme pels seus habitants. Dels elements arquitectònics es poden considerar com a singulars la llotja d'arcs escarsers feta en totxo que s'obre a la primera planta, i tot un seguit d'arcs, aquests de mig punt, cecs la major part, que es desenvolupen a la planta baixa donant, com en el cas de la llotja de totxo, al pati interior, precedit d'un baluard. Aquests darrers arcs presenten al descobert els seus suports, constituïts per pilars treballats en pedra calcaria que a simple vista semblen correspondre a una cronologia anterior als visibles a la primera planta, i que es desenvolupen en una modulació diferent de la que correspon als del primer pis. Per la seva factura potser corresponguin als segles XVI-XVII. El baluard que protegeix l'accés te el seu accés mitjançant una àmplia porta culminada per un arc carpanell de totxo. Altres elements d'interès són un plafó de rajoles envernissades que presenta la imatge de la Mare de Déu venerada a la masia, i que es troba a l'alçada del primer pis a sobre de l'actual porta d'accés a la zona d'habitatge, així com també les instal·lacions dedicades a la captació d'aigua pluvial. Un altre element destacable, és el paviment interior del pati, fet de pedres irregulars que formen un disseny geomètric. Un altre element a destacar és un rellotge de sol força curiós pel que fa a la forma com va ser construït. Només té una línia horària, que es la de les 12 del migdia. Compta, però amb xifres horàries que van de les 6 del matí a les 5 de la tarda (6/5) i són aràbigues (MORATÓ I VIA, 1992a). Dels seus voltants destaquen el bosc, darrera la casa, i les terres dels voltants, destacant-se la plana que es dedica fonamentalment al cultiu de vinya. Per les seves immediacions s'ha trobat material arqueològic d'interès que es detalla a la fitxa corresponent al jaciment arqueològic que porta el nom de la masia.