Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de tres nivells d'alçada (pb + 2p) integrat en el conjunt de construccions que conformen l'anomenat Maricel de Terra. Destaca l'asimetria de la façana i el tractament dels brancals i les llindes de les obertures rectangulars visibles en la planta baixa i en el primer pis. Cal fer menció, també, de la portalada d'accés a l'edifici, conformada per un arc de mig punt adovellat que mostra, sobre la clau, una rajola en la que consta la data de 1699. Del pis principal, l'element més significatiu és el balcó corregut, que presenta volada de rajoles policromes amb perfil i grapes metàl·liques i barana de ferro de fundició. En el darrer nivell quatre arcs de mig punt configuren una mena de galeria o solana.
La façana mostra en la seva banda esquerra un plafó rectangular de rajoles, de temàtica religiosa i entre les obertures una petita placa commemorativa del concurs anual de clavells; de la mateixa manera, en el pis principal és visible una peça rodona de ceràmica blanca i blava amb decoració figurativa.
El frontis apareix coronat per un ràfec de ceràmica, probablement fals però molt elaborat i, en l'extrem dret del terrat, s'identifica un torre de planta rectangular amb petites finestres de doble esqueixada i coberta de teules a quatre vessants.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el propi Maricel de Terra.
Història
Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. Aquesta institució, bastida sobre les roques del mar, ja havia experimentat una ampliació en el decurs del segle XIX. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona, concretament diverses cases de pescadors de construcció molt modesta; posteriorment va ampliar les seves possessions amb altres cases de l'antic hospital, amb l'objectiu de construir una residència-museu. L'any 1911 Deering ja havia obtingut la llicència d'obres municipal i va encarregar els treballs a l'enginyer Miquel Utrillo. La zona que avui correspon a Maricel de Mar va ser, doncs, la primera en construir-se com a residència del propietari, sobre l'antic hospital medieval, del qual es conserven els arcs gòtics de la capella. Avui alberga el museu Pérez-Rosales.
El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part del consistori de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel. L'any 1935 l'Ajuntament de Sitges va llogar el palau i el 14 de juny de 1936 va instal·lar el museu i una biblioteca. L'adquisició per part de l'entitat municipal no es va produir fins l'any 1955, cedint posteriorment una part de la finca a la Diputació de Barcelona.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) "32 monuments catalans". Barcelona
"Gran Geografia Comarcal de Cataluña. Sitges" (1982). Barcelona
"Marycel" (1918) "Revista de Arquitectura". Barcelona
PASTOR, A (1984) "Memòria 1983". Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Barcelona
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
PLANAS, R. (1952) "Llibre de Sitges". Sitges
Patronat Municipal de Turisme (1988) "Museus". Sitges
