Manufactures Canyamars
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici industrial i cantoner de grans dimensions, format per quatre grans cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L. Aquests volums són rectangulars, presenten les cobertes de dues vessants i estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. En general, la construcció compta amb grans finestrals rectangulars de perfil horitzontal. De la façana principal, orientada a llevant, destaca un cos de planta quadrada disposat a mode de torre, que integra les escales interiors. Està cobert amb teulada plana i decorat amb un pèrgola superior de formigó sostinguda amb pilars. Les façanes vistes d'aquesta torre estan integrades per uns grans paraments de vidre emmotllat que recorren tota la superfície. També destaca, a l'extrem de tramuntana, un plafó de pedra amb la representació d'una gran tortuga (logo de l'empresa) i el rètol amb el nom de l'empresa al centre del parament ("CAÑAMÁS"). La construcció presenta els paraments amb el maó de l'obra vist.
Altres denominacions relacionades amb l'edifici: La Tortuga.
Història
L'empresa Manufactures Canyamars tingué, tant socialment com econòmica, un gran impacte i importància dins de Canyamars i, per extensió, en el municipi de Dosrius. L'any 1950-1951, la família formada per Antoni Santfeliu i Catalina Vila Picó, estiuejants del veïnat de Rimbles de Canyamars, feren construir un primer edifici en uns terrenys cedits per Francisco Rovira. La nau estava situada al final del carrer Major de Canyamars, al costat de la casa de can Rovira del poble, i fou feta pel mateix Francisco Rovira, que era paleta. L'any 1955 ja hi treballaven entre 30 i 40 persones, gairebé tot dones. L'any 1960 esdevé societat anònima i l'any 1964 es demana permís per ampliar-lo, construïnt un nou edifici enganxat a la nau inicial. Els terrenys foren adquirits a la família Rovira de can Pifanyo. El permís d'obres data de l'any 1965. Amb aquesta ampliació, l'edifici passa a ser una fàbrica tèxtil amb magatzem i garatge per als camions, màquines de teixir (primer pis), confecció (segon pis) i el pis del porter i el despatx (tercer pis). Segons les fonts orals, l'any 1975 hi treballaven unes 100 persones. L'empresa va tancar les seves portes l'any 1980.
Bibliografia
ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 86, 113-116, 162-163. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.04/018. ALSINA, Neus et al. (2008). "Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius". Duos Rios, núm. 2, p. 128-131. MORENO, Silvestre (2010). "Manufactures Canyamars, S.A.". Revista Argonaut@s [en línia], núm. 1, p. 4. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 102. RAMIS NIETO, Josep. "El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat". A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.
