Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Està bastida damunt d'una plataforma rocosa elevada i compta amb un espai de barri o pati interior tancat. S'hi accedeix mitjançant un gran portal d'accés rectangular orientat a llevant, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Està protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants, sostingut amb mènsules de fusta. El volum principal, situat a la banda de ponent de la construcció, presenta una planta en forma d'L, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al pati interior. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. En general, el volum presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. A la façana principal hi ha un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat. De la façana de migdia destaca un portal d'arc rebaixat bastit en pedra, a la planta baixa, i una finestra doble d'arc conopial trilobulat, amb una columneta central amb capitell i les impostes motllurades, al pis. Adossats a la banda de tramuntana del volum principal hi ha quatre cossos rectangulars en diferents estats de conservació, tots ells organitzats en un sol nivell. Els de la banda de ponent no tenen coberta, mentre que els de llevant compten amb teulades d'un sol vessant. Alhora, adossats a la banda de migdia del volum principal, hi ha diversos cossos de planta rectangular força enrunats, que majoritàriament presentaven cobertes d'una i dues vessants (actualment enrunades). El volum adossat a la façana principal, i que tanca el pati interior pel sud, està distribuït en planta baixa i pis. Destaquen, a la seva façana de migdia, un rellotge de sol i una finestra doble d'arcs de mig punt, amb les impostes motllurades i carreus als brancals. També cal mencionar, al seu costat, una finestra rectangular tapiada amb totxo que conserva els brancals bastits amb carreus decorats. En general, la construcció està bastida en carreuons de pedra disposada en filades regulars. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra ben treballats.
La masia està inclosa dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac i forma part del seu pla especial de protecció. En el camí d'accés a la construcció hi ha una bassa de fang de planta irregular, que s'omple amb l'aigua de pluja. A l'exterior del recinte, a la banda de migdia, hi ha les restes de l'antiga era bastida en cairons.
Història
El nom de la masia deriva del mot llatí "licetum", que vol dir alzinar o grup d'alzines. En català antic va donar la forma "Oltzet" que, poc després, derivà en Otzet. Durant el segle XIV, l'edifici formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera, i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior. Ja al segle XV, la masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com "Lonzet subirà", en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, tot i que denominada com "Olzet" i amb l'àlies Carner, dins del lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. La masia de l'Otzet tenia el número 6 i era propietat de "Jose Pineda". Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com "Casa de el lleset" (Pont, 2016: 49).
Bibliografia
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i serra de l'Obac. Barcelona: Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Servei de Parcs Naturals [Inèdit] (Granera 02/01/SLO. 006). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 59. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. "Granerí,saps on és?". La Granària, 43, 2017, p. 34. "Granerí,saps on és?". La Granària, 44, 2017, p. 34. "LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880". Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Text normatiu. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998 [Inèdit]. NAVINÉS, Jordi (2012). "Les masies de Granera. Mas l'Otzet". La Granària, 30, p. 17-19. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 193-198 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://trailsantllorenc.blogspot.com/ [Consulta: 18-04-2019].
