L'Orant

Cercs

Fragment de pintura mural al fresc que mesura 197 x 135 cm, amb la representació d'una figura d'un personatge barbat, en posició frontal, vestit amb una túnica, amb els braços en creu en actitud de pregària. L'envolta un cercle decorat amb una sanefa de diverses línies en ziga-zaga, interpretat com a corona de glòria. Sobre el cercle es representa la figura d'un paó amb les ales esteses, símbol de la immortalitat dins la iconografia romànica.
L'estil de la pintura és molt rudimentari, lineal i amb una manca de proporcions que es fa evident sobretot en la figura de l'Orant: extremitats senzilles i desproporcionades, trets del rostre totalment esquemàtics, detalls decoratius gairebé inexistents. Té un caràcter d'una gran ingenuïtat. El paó i la sanefa geomètrica tenen un tractament més acurat. La gama cromàtica és senzilla, combina el blanc, vermell i negre.
Es considera que probablement és obra d'un artista local, que va emprar com a exemple algun manuscrit de l'època en què es troben models decoratius similars emprant els mateixos colors.
La interpretació d'aquesta pintura és complicada degut a la manca de paral·lels. Ens parla de salvació, de resurrecció. La figura de l'orant ens remunta a les representacions gregues, romanes i paleocristianes. El paó ha estat sempre símbol de la immortalitat, mentre que el cercle, adoptat pel cristianisme, fou representat en obres funeràries de personatges il·lustres en mosaics, pintures i relleus orientals. Tenint en compte aquests tres elements, la pintura s'ha interpretat com a imatge del just que demana a Déu ésser admès a la seva presència.