L'Oller
Collsuspina
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia que forma un conjunt amb diferents volums construïts que s'adossen a l'edifici principal, a més de diferents coberts per activitats agrícoles i ramaderes actuals. Es troba en un pla elevat respecte al camí i s'adapta al desnivell del terreny. L'edifici principal té la façana oberta a llevant, cobert amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana, amb planta baixa i dos pisos. La façana és quasi simètrica, amb la porta d'arc rebaixat al centre, un balcó central i diverses finestres; només hi trobem inscrita la data de 1877, tot i que l'edifici és anterior a aquesta data. La façana de migdia presenta dos pisos de galeries amb doble arc rebaixat que han estat tapades amb vidre. Davant la masia s'ha adossat a la banda de migdia un nou edifici que és l'habitatge actual i que manté l'estructura feta en pedra característica del conjunt. Al costat de tramuntana hi ha diferents cossos d'estructura desigual i destinats a diferents funcions de la masia. Destaca l'estructura d'aquest edifici, amb una porta d'arc rebaixat i arc de descàrrega de mig punt, així com el mur subjectat amb contraforts. Possiblement faria les funcions de graner. Al centre dels edificis queda una era tancada.
Història
L'Oller és una de les grans masies de Collsuspina, ubicada a la zona d'influència de l'església de Sant Cugat de Gavadons, i que apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, com a element del municipi de Tona, tot i que la casa ja s'esmenta a diferent documentació del segle XIII del mas de l'Espina (Pladevall, 1971). Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). A l'Arxiu Episcopal de Vic es conserva el Llibre de la Concòrdia de l'Oller de Collsuspina (1732-1779) que recull informació de deutes contrets per diferents pagadors i les formes de pagament. A més, l'Oller apareix en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població. Totes aquestes notícies històriques ens permeten saber que ens trobem davant un mas d'origen medieval que ha mantingut la ocupació al llarg dels segles.
Bibliografia
Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160.
Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la "Fiesta Mayor de Collsuspina", setembre de 1971.
