Lloc de Producció Preindustrial
Calonge de Segarra

    Anoia
    El Soler
    Emplaçament
    A l'esquerra de l'inici del camí que porta a Santa Magdalena de la Vall des de la C-1412
    534

    Coordenades:

    41.75664
    1.46846
    372678
    4623890
    Número de fitxa
    08036 - 196
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Popular
    Estat de conservació
    Dolent
    La vegetació ha envaït l'entorn.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA: 12176
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08036A001000320000GG
    Autoria de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP

    Es tracta d'un assentament en una esplanada enfonsada: en el punt descrit a l'apartat de context, s'observaven superficialment parets força gruixudes pertanyents a estructures d'una certa entitat. Davant la troballa d'aquest jaciment, que quedava just a fora del límit de la zona afectada per les obres de la nova carretera, es va procedir a la realització de dos sondeigs.
    En el moment de començar els sondeigs era possible observar estructures de murs amb tendència semicircular i amb gruixos de certa entitat, que en casos sobrepassen el metre. També s'ha de dir que aquestes murs es troben en molt mal estat i que en la majoria dels casos no era possible veure'ls la cara degut a l'enderroc que les emmascara. L'extensió aproximada del jaciment es troba al voltant dels 200 m2, tot i que cal considerar la possibilitat que existeixin altres estructures soterrades al voltant del perímetre actualment visible. En el moment del descobriment es va recollir un fragment de vora de "tegula" molt rodada i varis fragments de restes de combustió de carbó mineral (abundant a al zona) barrejades amb pedres cristal·litzades i residus d'un procés de reducció ferro, que certament estan indicant el treball amb foc a temperatures elevades. Els resultats dels dos sondeigs realitzats són els següents:

    - Sondeig 1:
    S'ha realitzat a l'extrem E/S-E del jaciment i afecta dos murs paral·lels, enmig dels quals s'ha detectat un enderroc d'uns 30 cm de potència. Els murs, fets de pedra seca i amb blocs de tamany mitjà i gran, s'assenten sobre un antic llit de riu. L'únic material arqueològic que ha aparegut en aquest sondeig consisteix en un fragment de ceràmica amb un gruix considerable, informe i molt rodat, de cronologia indeterminada. També s'ha localitzat un tobot sencer en el perfil sud del sondeig.

    -Sondeig 2:
    S'ha realitzat a l'extrem S del jaciment. No s'ha detectat cap estructura, tot i que han aparegut pedres de gran tamany descontextualitzades que podrien correspondre a alguna de les estructures del jaciment. També és detecten diversos nivells del llit del riu (graves, arenes…). En aquest sondeig s'ha recollit un fragment informe de ceràmica ibèrica, un fragment de vora de "tegula", un fragment de vora d'un recipient exvasat, de cronologia indeterminada, i altres fragments informes. També s'han documentat i recollit restes de fauna.
    Amb les poques dades del registre arqueològic i amb l'anàlisi de l'emplaçament del jaciment s'està en condicions de parlar d'un lloc de producció preindustrial, de cronologia indeterminada però en tot cas no gaire recent, on els element aigua i foc són omnipresents. Es descarta la possibilitat que es tracti d'un lloc d'hàbitat, ja que la seva situació just al costat del torrent fa que les riuades puguin ser molt freqüents. Precisament, aquest fenomen natural és amb tota probabilitat el culpable que gairebé no aparegui material arqueològic, i que el poc que queda aparegui de forma anecdòtica i molt rodat. Per altra banda es fa evident que el jaciment ha patit l'espoli de molts blocs dels murs, ja que els enderrocs són poc potents mentre que l'alçada conservada de les estructures, en proporció, és molt important.

    Durant les tasques de seguiment arqueològic de les obres de la carretera C-1412 (tram Calaf-Castellfollit de Riubregós), es va localitzar un nou jaciment arqueològic, no catalogat ni a l'inventari Arqueològic de Catalunya ni en les prospeccions prèvies a les obres fetes sobre el traçat per J. MARTÍN (1998).