El molí del Carné fou construït pels propietaris de cal Carné, un mas que antigament es coneixia com a mas Fontanet i que pertanyia a aquesta família. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Posteriorment van vincular-se amb la Seu de Manresa. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII van adquirir dominis d'una part de les terres que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Molt possiblement, l'obaga de Sant Mateu (avui coneguda com Fontanet) i tal vegada també el sector actualment conegut com Pla de can Server. A la primera meitat del segle XVI els Fontanet van passar una època de dificultat i el 1540 es produí un matrimoni entre l'hereva i Segimon Carner, d'una família en una situació econòmica més avantatjosa. Al principi els nous propietaris s'identificaven com a Fontanet àlies Carner, fins que entorn del 1700 van utilitzar definitivament el cognom Carner. Al principi del segle XVI una branca dels Fontanet s'establiren al mas de Sant Andreu (terme de Fals, Fonollosa). Tal com indiquen les diverses inscripcions, a la segona meitat del segle XVIII, en època de Ramon Carné, hi va haver una important reforma a la casa i la façana s'amplià. Al segle XIX continuà la prosperitat del mas i es construïren a s'ampliaren els coberts laterals. El mas posseïa un molí a la zona de Fontanet (el molí del Carné), que encara es conserva. D'aquí procedeix una de les inscripcions, datada al 1860. A la segona meitat del segle XIX els propietaris van vendre un seguit de parcel·les en les quals s'hi van edificar diverses casetes (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo). Totes elles formen un petit raval vora el camí que constitueix l'accés nord a Sant Mateu, venint del camí de Callús a Castelltallat. També en terres del mas es va propiciar al final del segle XIX el sorgiment d'un altre raval de casetes al lloc conegut com Clot de Fontanet.
