Segons la llegenda, la minyona dels Munts era molt devota i un diumenge se li havia fet tard per a arribar a missa. Es trobava a dalt de la cinglera quan va sentir que ja tocaven les campanes de l'església, va saltar cingle avall i, miraculosament, no es va fer mal i va poder arribar just a temps a missa.
Dies després, la minyona va tornar a repetir el salt però aquesta vegada va caure pel precipici i es va matar.
Diuen que ho va fer perquè havia de tornar a baixar al poble i volia estalviar-se el camí. Segons una altra versió, ho va fer perquè hi havia algú que posava en dubte el seu salt i li havia promès unes sabates noves si el repetia.
Des d'aquell moment, aquest indret va ser conegut com el Salt de la Minyona. Just on va caure hi creixia una gran mata d'arboç que els carboners, per respecte, no van tallar mai.
