Segons la llegenda, fa molt de temps, a Castellterçol hi va haver un més de juny en que
s'esperava una molt bona collita, gràcies al clima favorable que s'havia donat durant l'any. Els camps de blat eren molt verds i estaven preparats per a la sega.
Però de sobte, un dia, va començar a tronar i a caure una tempesta molt forta que feia perillar la collita.
El jove paborde de Sant Fruitós de Castellterçol, que havia estat destinat a la parròquia feia molt poc temps per l'Abat Mitrat de l'Estany, va veure entre els núvols un grup de bruixes volant i cridant.
El paborde, per tal de protegir les collites i terres del senyor del castell, va llençar el seu llibre d'oracions i va ordenar a les bruixes que descarreguessin la tempesta allà on caigués el llibre. El va llençar amb tanta força que va anar a parar al pla del Boix, indret que presentava també una vegetació esplèndida.
Les bruixes hi van fer caure pedra fins a deixar el lloc desert i, d'ençà és un lloc maleït i erm, on no creix la vegetació.
