Llegenda del Gorg de les Donzelles o de les donzelles del gorg de Vall-de-ros

Bigues i Riells del Fai

Hi ha diverses versions o variants de la mateixa llegenda: principalment la recollida per Francesc Maspons i la de Joan Trias (veure bibliografia). La versió de F. Maspons està publicada l'any 1876, anterior a la de J. Trias. La principal diferència entre la primera versió i la de Trias, és que en la primera el personatge de la bruixa no apareix. Altres diferències són els fills: un noi i una noia en lloc de dues noies; i la relació de la mare, ja tornada al gorg, amb aquests: cada nit s'acosta secretament al mas i els deixa vestits i endreçats, això permet que el pare suggereixi de cosir el vestit de la mare al de la filla. Finalment, només Trias fa dir a la Regina que no l'anomeni, a més de dona d'aigua, peu forcat. El peu forcat és el mateix que dir pota de cabra associat al dimoni, però les dones d'aigua mai han estat malèfiques ni relacionades amb mals esperits, tot el contrari. Això denota una intoxicació posterior de la llegenda.
La versió de Joan Trias és la d'un poema líric escrit l'any 1909 i estrenat dos anys més tard, amb música de Cassià Casademont. Per tant és una obra literària basada en la llegenda del Gorg de les donzelles.