Llegenda del Gorg de les Donzelles o de les donzelles del gorg de Vall-de-ros
Bigues i Riells del Fai

    Vallès Oriental
    Gorg de Vallderros
    Emplaçament
    Al torrent de l'Ullar, entre els cims de l'Ullar i del Pla de la Serra

    Coordenades:

    41.70883
    2.2105
    434318
    4617750
    Número de fitxa
    08023 - 10
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Estat de conservació
    Regular
    Recull bibliogràfic de Francesc Maspons.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Sense accés
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    L'hereu del mas Vilaplana s'enamora de la reina de les donzelles o dones d'aigua del gorg de Vall-de-ros. Ella accepta de casar-s'hi amb la condició que no li retraurà mai el seu origen dient-li "dona d'aigua i peu forcat". Es casen i tenen dues filles. L'hereu se'n va uns dies a mercat. Mentrestant una bruixa fa acostar una nuvolada de tempesta, i la dona, per salvar en part la collita, fa segar el blat encara tendre per un escamot de segadors que la bruixa havia fet venir. Tot seguit, la nuvolada s'esvaeix. Quan l'hereu torns, pregunta tot enfadat qui ha estat el causant de la sega i enfadat amb la seva dona li diu "dona d'aigua i peu forcat". Dit això, l'encanteri es desfà i ella ha de tornar al gorg d'on havia sortit. Les filles la van a veure de tant en tant, i el pare penedit, diu que s'hi llacin per retenir-la i que no se'n vagi. Ho fan, però és ella, la dona d'aigua, qui s'emporta les filles al fons del gorg.

    Hi ha diverses versions o variants de la mateixa llegenda: principalment la recollida per Francesc Maspons i la de Joan Trias (veure bibliografia). La versió de F. Maspons està publicada l'any 1876, anterior a la de J. Trias. La principal diferència entre la primera versió i la de Trias, és que en la primera el personatge de la bruixa no apareix. Altres diferències són els fills: un noi i una noia en lloc de dues noies; i la relació de la mare, ja tornada al gorg, amb aquests: cada nit s'acosta secretament al mas i els deixa vestits i endreçats, això permet que el pare suggereixi de cosir el vestit de la mare al de la filla. Finalment, només Trias fa dir a la Regina que no l'anomeni, a més de dona d'aigua, peu forcat. El peu forcat és el mateix que dir pota de cabra associat al dimoni, però les dones d'aigua mai han estat malèfiques ni relacionades amb mals esperits, tot el contrari. Això denota una intoxicació posterior de la llegenda.
    La versió de Joan Trias és la d'un poema líric escrit l'any 1909 i estrenat dos anys més tard, amb música de Cassià Casademont. Per tant és una obra literària basada en la llegenda del Gorg de les donzelles.

    MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès.
    TRIAS i FÀBREGAS, Joan (1990) 3a. La dona d'aigua. Ajuntament de Bigues i Riells.