Llegenda del Gegant encantat
El Bruc

    Anoia
    Roca anomenada Gegant encantat, a la muntanya de Montserrat
    1.130

    Coordenades:

    41.60322
    1.81072
    400896
    4606407
    Número de fitxa
    08025 - 66
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Popular
    Segle
    XVI-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Serra i Massansalvador

    Es diu que a la muntanya de Montserrat hi vivia un gegant que feia estralls pels pobles de l'entorn. Els veïns de la zona, que sabien que el gegant només sortia de nit, van anar deixant ovelles com a esquer cada vegada més lluny de Montserrat. El gegant les va anar seguint, però quan se'n va adonar ja era molt lluny i no va poder tornar al seu cau abans que es fes de dia. D'aquesta manera va quedar petrificat. L'encanteri només es pot desfer la mitjanit del dia que es canvia de segle; en aquell moment, el gegant demana a Déu que desfaci el malefici i, fins ara, sempre ha contestat negativament.

    La roca del Gegant encantat es troba al capdamunt del torrent de Migdia, prop de Sant Jeroni. La seva forma singular ha donat lloc a aquesta llegenda.
    La llegenda recull influències d'altres llegendes de la zona del Montserrat, com la del Cavall Bernat, la del Mal Caçador, la del Pont del Diable o la del soldat Malcús.
    S'han recollit altres variants de la llegenda, que atribueixen l'encanteri del gegant a la Mare de Déu de Montserrat o que l'anomenen pare Malot. Apel·les Mestres li va dedicar un poema que acaba: "La boira, tot jugant, / li cenyeix un turbant / que entorn del seu cap flota, / i el vell Gegant, pacient, / somriu indiferent / amb un somrís idiota."

    La llegenda és recollida per Apel·les Mestres el 1930 en el seu poemari Montserratins, i posteriorment (1950) Joan Amades en publica una narració completa.
    La primera ascensió al Gegant Encantat la van fer J. Ferrera, R. Estrems i J. Panyella el 27 d'abril de 1941.

    AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística.
    AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí.
    MESTRES, Apel·les (1930). Montserratines. Salvador Bonavia, llibreter.