Explica la llegenda que fa molts anys, abans de construir-se el santuari de la Mare de Déu, Santa Cecília era un castell anomenat de Marganell. La dama d'aquest, anomenada Cecília, era molt virtuosa i caritativa i feia una vida de santa. El diable li tenia enveja i es proposà fer-li perdre la virtut. Un dia que el senyor de Marganell va anar de cacera, el diable féu girar el mal temps i anà al castell en busca de refugi. La caritativa Cecília l'acollí i li donà sopar. Durant aquest, el diable li revelà que guardava un secret que portaria un gran trasbals al castell. En preguntar-li quin era aquest secret, el diable li va dir que un vellet li havia explicat la següent història. Quan la seva muller encara estava alletant la seva filla, els senyors del castell van tenir una altra nena. Però aquesta emmalaltí i morí. Per por a perdre el favor i la paga dels senyors, van decidir canviar la seva filla per la seva filla. El diable afegí que el vellet, que era el seu didot, ho pensava contar abans de morir. Però que hi havia una solució, que no era altra que matar-lo mentre dormia. Ella, sentint-se temptada, anà a la cambra del vell amb el diable, el mataren i amagaren el cos darrera les mates. A la matinada, el senyor del castell tornà de cacera, i va ensopegar amb el cos del vell, encara agonitzant. Aquest li va poder contar qui li havia fet. Ple d'ira, el cavaller entrà al castell i, a la capella, s'hi trobà a la seva muller jugant a cartes amb el diable, amb les mans encara plenes de sang. Aleshores li clavà una espasa al pit i la deixà morta. Al moment es sentí una riallada i un tro infernal, i l'edifici sencer es va esfondrar, quedant només en peu la capella. El diable es convertí en senyor de les runes, i hi anava a les nits a jugar a cartes amb una colla de renegats, formant un gran aldarull per tota la muntanya. Anys més tard, després de la troballa de la Mare de Déu, quan els monjos ja habitaven al monestir, van disposar-se a fer fora el diable de la muntanya. Un monjo decidí anar-li a plantar cara. Es posaren a jugar a cartes amb el diable, pactant que el vencedor es quedaria amb les restes del castell. Van haver de jugar set partides, totes vençudes pel monjo, ja que els dimonis l'acusaven de fer trampes. Quan guanyà l'última, un tro terrible féu tremolar la muntanya, i tots els éssers infernals van desaparèixer. Llavors, el cos de Cecília que es trobava davant l'altar va aureolar-se i fou amortallada cristianament. Nostre Senyor l'havia perdonat per les seves grans virtuts i al que havia hagut de patir estant tants anys envoltada de dimonis. Perquè el diable no pogués tornar, els monjos van aixecar-hi un altre monestir, que van dedicar a Santa Cecília.
