Llegenda del boig de la plaça d'en Clos Ripollet

Vallès Occidental
Nucli urbà de Ripollet (08291)

Coordenades:

41.49848
2.15446
429427
4594441
08180-118
Patrimoni immaterial
Tradició oral
Contemporani
XIX - XX
Regular
Inexistent
Obert
Simbòlic
Pública
J Douet

L'hereu i propietari de la finca de Can Clos, Ezequiel Clos i Fatjó, va restar tancat a la casa de can Clos, avui desapareguda, i situada a la plaça del mateix nom des del 1891 fins a la seva mort en el 1943. Tenia una vida solitària, únicament amb l'assistència d'algú per atendre'l en les seves necessitats. Sembla que la seva solitud va ser provocada per les desavinences amb la seva promesa, i pel fet de que aquesta va trencar les relacions. L'Ezequiel no va poder superar aquest encontre, fins el punt que se li va capgirar el cervell. Els seus familiars, veient el seu estat de bogeria van ingressar-lo en un manicomi. Al cap d'un temps, el van portar a Ripollet on va restar tancat a la casa de can Clos. Temps després, pels vols del 1891- els familiars decidiren tancar-lo de nou, aquesta vegada sembla ser que per interessos econòmics. Aquesta decisió fou molt mal rebuda pels veïns de Ripollet, i tot i que el cotxe que se l'havia d'endur tenia els cascots dels cavalls i les rodes coberts amb sacs i roba per marxar d'incògnit, els veïns van envoltar la casa amb eines del camp i pedres, impedint que marxés. En total es calcula que va viure uns 50 anys tancat a casa. La llegenda popular fa creure que finalment fou enverinat per la minyona. Aquesta és un història oral encara viva entre els pares i infants del Ripollet

La casa Can Clos ocupava la cantonada entre la plaça d'en Clos i carrer dels Afores fins a principis del segle XXI. El vell casal dels Clos va ser una des les edificacions primeres a la plaça, existint ja en el segle XVII, una casa de pagès que presentava dos nivells. L'Ezequiel Clos va ser el darrer propietari del Molí d'en Rata.

CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona, p. 39. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 233-4.