En el context de la Guerra de Successió Espanyola, cap a principi de 1711, les tropes de Felip V tenien ocupada ja tota la península i van dirigir-se cap a Barcelona passant per Cervera, Sant Martí Sesgueioles i Calaf amb un exèrcit d’uns 30.000 homes a les ordres del príncep Vendome. Els habitants de Sant Martí, que ja sabien com se les gastaven els soldats, que s’ho emportaven tot i destruïen els pobles al seu pas, veient com s’acostaven cap al poble, baixant de la muntanya de la Guardia Pilosa es van reunir a la plaça i no esperant ni consol ni ajuda de ningú, van decidir anar a l’església per resar i demanar a Déu i al gloriós Sant Martí, patró de la vila que els deslliurés i protegís de totes els perills que els envoltaven. Aleshores van veure que pujava pel carrer Major un majestuós genet muntat dalt d’un cavall blanc que portava una capa amb unes brillants insígnies. Tothom va anar sortint esverat de l’Església tement-se el pitjor i aleshores el cavaller els va dir: “No tingueu por habitants de Sant Martí. Persevereu en l’oració al gran Déu, perquè aquestes milícies no us causaran cap d’any. Seguiu les petjades del vostre patró Sant Martí, imiteu les seves virtuts, refugieu-vos en el treball i en la seva protecció, i abrigant-vos en la seva capa, ell us lliurarà de les calamitats que us envolten”. Després d’aquests paraules va desaparèixer sense deixar cap rastre, per més que el van buscar per tot el poble. Els Santmartinencs van saber de seguida que era el seu patró que els venia a protegir. I així va ser, l’endemà va passar l’exèrcit francès i espanyol sense causar cap dany, mentre que el poble veí de Prats de Rei va ser destruït després d’una dura batalla (DUOCASTELLA, 2014)
