Eren festes a Font-rubí i el veïnat ballava a l'era de Can Fàbregues, al bell mig del poble. De Can Fàbregues n'eren filles tres formoses joves, les quals dansaven tot fruint de la celebració. Enmig de la festa va aparèixer el capellà, portant el viàtic, seguit de tres escolanets tocant la campaneta per anunciar la gravetat d'un veí. De sobte, els músics, en veure'l, varen aturar-se i tothom es va agenollar davant els auxilis espirituals; tothom excepte una de les filles de la hisenda, la qual va continuar dansant i dansant... En aquells moments i entre la sorpresa dels presents per aquesta gosadia, es va sentir una veu celestial i fonda que li deia: «Romandràs condemnada per sempre a viure en forma de serp entre les runes del castell. Només podràs sortir a mitjanit, el dia de Sant Joan, per anar a rentar-te la roba a la font del Llinars» S'explica que l'Encantada, durant la nit de Sant Joan, se la pot veure estenent roba blanca o dirigint-se a rentar la roba a la font, tot il·luminant-se amb un fanalet vermell. Diuen, també, que l'encanteri no es desfarà mentrestant quedin descendents de Can Fàbregues.
