La senyora del castell de Clarà va demanar a una dona del poble que fes de dida del seu fill i li va dir que li pagaria molt bé. Quan un temps després va acabar d'alletar el nen, la senyora del castell va fer-li parar el davantal i va donar-li una pols dient-li que era un sabó molt bo i que si rentava la roba amb una mica d'allò no passaria mai més necessitat. La dona va marxar molt enrabiada i maleint la senyora del castell pensant que l'havien enganyada, ja que creia que li donarien diners per la feina feta. Es va anar enfadant cada vegada més i quan va passar per la riera de l'Om va espolsar-se el davantal i quan la pols va tocar l'aigua es va convertir en or, però el corrent se li va emportar tot i es va quedar sense res.
