Joan Serra era un cruel bandoler al que se li atribuïen centenars d'assalts, assassinats, tirotejos amb les forces de l'autoritat. Refugiat a les muntanyes es feia fonedís a la primera i sempre estava a l'aguait per buidar masos i les bosses dels viatgers. Un dia va aparèixer tot sol al caseriu de Rocacrespa, a la riba dreta del Foix. Portava un tall a la mà i el front masegat. La mestressa, atemorida ja que el marit estava al tros, va tenir el temps just d'amagar els fills a l'habitació quan en Joan Serra entrava a la casa. El bandoler va treure del sarró un fetge sangonós i exigí a la dona que li preparés regat amb un bon vi. La dona obeí fins i tot quan li demanà que segués amb ell a taula i compartís l'àpat amb ell. Quan ja marxava li va dir a la dona que el fetge que s'acabaven de cruspir era el del seu marit. Ell l'havia delatat en veure'l a la riba del Foix i quan el marit i els mossos d'esquadra de Cubelles es van presentar al seu amagatall ell els havia rebut a trets i ara els tres estan envoltats de mosques.
