Lledoner del Mas Nou del Lledoner
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Arbre Monumental (AM) matrícula: Nom: Lledoner del Mas del Lledoner AM Espècie 11.068.01 (any declaració) (sp.): Protecció (P): (2000) Celtis australis Ordre 2000.07.06 (DOGC 3189, 2000.07.24).
Descripció
Exemplar de lledoner "Celtis australis". També es conegut com lledoner de fulla gran. És un arbre caducifoli originari de la regió mediterrània. Pertany a la família Ulmaceae i es caracteritza per la seva longevitat, robustesa i bellesa ornamental.
El tronc del lledoner és recte i esvelt, amb una escorça llisa i de color gris clar que amb el temps es torna més rugosa i esquerdada. Pot arribar a assolir una alçada de 20 a 25 metres i un diàmetre de tronc considerable, conferint-li una presència imponent en el paisatge.
Les fulles del lledoner són alternes, de forma ovalada o el·líptica, i mesuren entre 5 i 15 centímetres de llargada. La seva vora és serrada i presenten un color verd intens durant la primavera i l'estiu, tornant-se groguenques abans de caure a la tardor. Una característica notable de les fulles és la seva textura rugosa al tacte.
Les flors del lledoner són petites i poc vistoses, de color verd-groguenc, i apareixen a la primavera. Són unisexuals, trobant-se tant flors masculines com femenines en el mateix arbre. La pol·linització es duu a terme principalment per l'acció del vent.
El fruit del lledoner és una drupa petita, de color negre o purpuri quan madura, i mesura aproximadament 1 centímetre de diàmetre. Aquests fruits són comestibles, tot i que poc valorats gastronòmicament, i tenen un gust dolç. Sovint són consumits per diverses espècies d'ocells, que contribueixen a la dispersió de les llavors.
El lledoner és una espècie que s'adapta bé a una gran varietat de sòls, tot i que prefereix aquells ben drenats i profunds. Tolera bé la sequera, fet que el fa adequat per a regions amb estius calorosos i secs. A més, és resistent a les plagues i malalties, cosa que el converteix en una opció popular per a l'ornamentació de parcs i jardins.
Des del punt de vista etnogràfic, el lledoner té una llarga història d'ús en la fabricació d'eines i utensilis agrícoles, gràcies a la duresa i flexibilitat de la seva fusta. A més, a moltes cultures mediterrànies, aquest arbre ha estat considerat un símbol de fortalesa i durabilitat.
Aquest exemplar presenta les següents dimensions: Alçària total (h) = 13,0 m; Volt de canó (c) = 7,20 m; Capçada mitjana (C) = 17,3 m.
Història
La casa és de 1777. No se sap si va ser Josep Romagosa i Muntaner o el seu fill Jaume Romagosa i Panyella, qui va construir aquest mas per a destinar-lo a hostal, molt probablement per la demanda que va tenir amb la recent construcció de la nova carretera de Carles III. (Llurba, 2021:102-103).
A començaments del segle XX, a la creu del tronc hi havia una plataforma de ciment amb una caseta.
Bibliografia
AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.
DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.
LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.
MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.
