Goigs a Sant Ponç
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs del gloriós St. Ponç, bisbe i màrtir.
Màrtir sant molt gloriós,
Sant Ponç bisbe consagrat:
Guardeu-nos de cuques vós,
I de tot mal i pecat.
La Divina Omnipotència,
Ordenà que en aquest món
Predicàsseu la llei nova
De Jesucrits a tothom;
Molta gent es convertia,
De son error i maldat:
Guardeu-nos, etc.
Imperant en la gran França
Aquells dos emperadors,
Felip i Valerià,
De Jesús perseguidors;
Aquells dos convertireu vós
Per la divina bondat:
Guardeu-nos, etc.
Amb foc allí molt cruel
Vós fóreu martiritzat,
Mansuet com altre Abel,
A Déu fóreu consagrat;
Brou de cuques us donaren,
Amb altres cuques mesclat:
Guardeu-nos, etc.
Benignament el prenguéreu
Imitant el Creador;
Sempre en el cor tinguéreu
El bon JESÚS Salvador;
Predicant amb gran fervor
De Jesús la veritat:
Guardeu-nos, etc.
Vostra caritat tan gran
Amb els pobres del Senyor
Exemple és als cristians
Que imploren vostre favor,
Puix amb la vostra doctrina
A tothom haveu guiat:
Guardeu-nos, etc.
Per guardar-nos de les cuques
Us tenim per advocat,
Que ens lliureu de sa pudor
I de son dolor pesat;
I per tots els altres mals
De Déu metge sou creat:
Guardeu-nos, etc.
En la vostra santa església
Us tenen molt venerat,
Prop del terme de Corbera,
De sant Feliu el bisbat;
Allí acut l’atribolat
A demanar-vos favors:
Guardeu-nos, etc.
Puix miracles cada dia
El Senyor obra per vós:
Oïu el qui en vós confia
Sant Ponç màrtir gloriós.
Encara que la tradició de Sant Ponç arrenca a l'època medieval no podem saber quan es van compondre aquests goigs.
Història
Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la "Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo", conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).
Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.
Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.
Bibliografia
PONS, A (1998) Exposició: "Quin goig de... goigs!" Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona.
