L'hostal de l'Abella Sant Martí de Centelles

Osona
L'Abella
A la Plaça Major del nucli de l'Abella

Coordenades:

41.76378
2.25149
437781
4623820
08224-88
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Contemporani
XII-XX
Regular
Actualment l'edifici no conserva cap reminiscència de l'època.
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 50902DG3273N
Anna M. Gómez Bach

Edificació allargada disposada davant el riu Congost i orientada de nord a sud. Segueix una estructura modulada en planta baixa i dos pisos. L'abruptuositat del terreny ha portat a una adaptació de l'estructura construïda formant diferents alçats i cossos on es distribuirien les diferents dependències de l'hostal. La tècnica constructiva utilitzada es pot apreciar en alguns punts de la construcció, aquesta es centra en l'ús del carreu de petites dimensions de pedra local de la zona i còdols de riu lligats amb morter i amb un doble arrebossat exterior.

L'origen del nucli urbà de l'Abella el trobem durant l'edat mitjana amb la presència d'una primera ocupació estable formada per un mas, dos molins i el posterior nucli urbà de l'Abella. Al segle XIII es documenta el mas Abella o Ça Beya prop del riu Congost. La seva ubicació prop del riu i del camí ral de Barcelona a Puigcedà potenciaren el seu desenvolupament fins arribar a l'actualitat. La seva particular situació com a lloc de pas afavoriren la creació d'un hostal i diversos edificis de serveis que daten ja de l'època moderna. Al mateix s. XVI es documenta al voltant del mas Abella, i posteriorment Vila, una plaça i catorze cases, juntament amb un hostal, una carnisseria, un ferrer i moliners. L'evolució del mas tindrà lloc durant els segles XVII i XVIII en aquesta petita agrupació humana i les diverses remodelacions arquitectòniques de l'hostal seran una evidència d'aquest moment. Es poca la documentació que queda d'aquest hostal tot i que s'esmenta per tradició oral un episodi que tingué lloc al 1614 quan l'hostaler, Ramon Pujol, de l'hostal d'en Vila de l'Abella súbdit del comtat de Centelles fou assassinat pels bandolers de la quadrilla d'en Trucafort. Actualment l'edifici no conserva cap reminiscència de l'època.

PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic.
PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372.
PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.