Les Elíes
Mura
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Construcció de planta baixa i pis, amb una planta soterrani que aprofita el desnivell del terreny. El cos principal de la casa és de planta rectangular i coberta a doble vessant nova amb carener paral·lel a façana principal, de teula àrab recolzada sobre un ràfec d'una filada de teula. La façana principal, orientada a migdia, té estructura simètrica. El portal té brancals i llinda de pedra sorrenca vermellosa, amb la inscripció de 1828 FRANCISCO RUC i s'ha afegit una teuladeta per protegir-la. Les finestres tenen brancals, ampit i llinda de pedra sorrenca. Hi ha pedres originals, tant en les finestres de la planta pis com en el portal. El mur és de pedra vista amb junta enrasada. Per la banda nord, té un cos adossat de planta baixa, i per la banda de ponent hi ha una ampliació recent amb coberta plana i un gran finestral amb llinda de fusta. Pocs metres més avall, hi ha unes quadres de cavalls i un xalet, tot recent, sense interès arquitectònic.
Camí que baixa a l'esquerre en el P.Q. 25.700 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Monistrol de Calders. Està a uns 350 m.
Història
La tradició oral explica que les terres de Les Elíes, les del Borrel i les del Carner (les dues últimes pertanyents al terme de Sant Llorenç Savall), foren parcel·lades i repartides per la justícia, per haver participat els antics propietaris en l'assassinat de l'Abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, Arnau Ramon de Biure, l'any1350, durant la Missa del Gall, en no estar d'acord en fer donacions al monestir (Auladell, 1950). La masia ha estat rehabilitada recentment, tot i conservant l'estructura externa antiga. L'única dada que coneixem és la data 1828 que apareix a la llinda de la porta principal, fet que en fa pensar que no quedaria res de la possible antiga masia medieval i que aquesta construcció és de principis del segle XIX.
Bibliografia
Auladell, J. (1950). La història i la llegenda de l'Abat Biure. Guia, año II, nº 24. Sant Cugat del Vallès. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.