L'àvia del Dalmau (la vella del Dalmau)

Sant Llorenç Savall

Llegenda segurament inspirada en algun fet real, amenitzat amb frases fàcils de recordar per la canalla. Conten que fa anys, al Dalmau, una tarda els homes havien sortit a treballar en una vinya una mica apartada, i l'àvia s'hi havia quedat tota sola. Des de la galeria on seia fent mitja i tot prenent el sol va veure que s'acostaven a la casa tres individus d'aspecte sospitós, i l'àvia Dalmau va córrer a tancar i barrar la porta i va agafar un trabuc que sempre tenia carregat. Els tres homes, que eren, efectivament, lladres de camí ral, es van arribar a la casa, hi van fer la volta i en veure-ho tot tancat van trucar a la porta. Van sentir-hi la veu de l'àvia que deia: - Pere, salta per l'era! Els lladregots van córrer cap al darrera de la casa però de nou van sentir la vella que cridava: - Bernat, salta pel terrat! Els lladres van tornar a córrer, però la vella va continuar fent tota mena de sorolls i cridant: - Ramon, compta quants són! Els bandolers es van mirar sorpresos, però un darrer crit de l'àvia els va fer decidir del tot. - Joan, mira cap on van! Van arrencar a córrer camí enllà i quan van sentir una trabucada disparada des de la casa encara es van escapar amb més velociat, fins que es van perdre per entre el bosc i no es van deixar veure mai més.