L'Arboç Gros
Vilanova de Sau
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de planta rectangular, les mides són 18,50 x 11 metres. La superfície
total és de 609 m2 i la coberta de 203 m2. Edifici de planta baixa, pis i golfes, que a
la façana nord presenta una quarta planta, fruit de la ubicació en un terreny en un
pendent pronunciat.
A la façana de migdia, s'hi troben diversos elements de gran interès com per exemple el portal d'entrada el qual no es troba centrat relació amb el carener. Endinsat de la façana i formant un porxo cobert molt suau, l'adorna una placa que parla de la darrera reforma de l'edifici. Al costat hi ha una gran finestra i una més petita a la paret lateral. A la part avançada de la façana s'hi veu un altre porta i una finestra.
Totes les obertures estan limitades amb pedres ben polides. Al pis superior destaquen
unes arcades d'arc rebaixat amb unes decoracions a l'entremig.
A la façana lateral, la de l'est, hi ha una porta a l'alçada del primer pis, a aquesta s'hi accedeix per una escala exterior. La façana nord, amb planta baixa, dos pisos i golfes. S'obren tres portes a la planta baixa i als pisos de forma molt regular, tres finestres a cada planta i a les golfes dues més petites, situades a cada cantó d'una fornícula decorada amb trencadís. La façana Oest, presenta un seguit de finestres.
Cal destacar l'ornamentació de les finestres i de la porta lateral, que presenten uns emmarcats d'estuc amb elements florals. La resta de finestres estan emmarcades amb maons.
Pel què fa al parament cal assenyalar que els materials constructius són la pedra sense polir, les rajoles i la pedra treballada
Història
Aquest antic mas es troba documentat al fogatge de la parròquia de Sau de l'any 1553. Aleshores hi habitava Gabriell Arbós. Tan mateix per l'Arxiu Episcopal de Vic, tenim notícies d'aquesta casa un xic més primerenques ja que consta ja l'any 1430, en que Constança, muller de Toni Arboç, fou padrina d'una filla de la casa coneguda com Les Tallades. També cal dir que al Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com una "Alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 30 quilòmetres de la Capital de l'Ajuntament i és un edifici habitat constantment de dues plantes.
Les dependències del mas degueren anar creixent al llarg del temps i segons indiquen les dades constructives fou reformat entre els segles XIX i XX, reformes que li canviaren la fesomia per donar-li l'aspecte actual de casa senyorial. Les darreres reformes foren realitzades per J. Riera Pallàs
Als Fogatges de 1553 apareix com estadant Gabriel Arbos.
El cognom Arboç / Arbos, va seguint al llarg dels anys relacionant-se per via
de matrimoni o de bateig amb les diferents cases del municipi. Al segle XVIII, la casa
degué engrandir-se, doncs, comencen a aparèixer a més dels Arboç, unes altres
famílies que són masovers d'aquesta casa. Pot ser que el ara conegut com Arboç Xic,
fora una masoveria de l'Arboç.
Bibliografia
A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.
A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860.
Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit.
