Làpida de nínxol
El Bruc

    Anoia
    Bruc de la Parròquia
    Emplaçament
    Al cementiri municipal del Bruc. A la part més antiga, baixant les escales a mà dreta, nínxol núm 4.
    450

    Coordenades:

    41.5758
    1.78608
    398800
    4603391
    Número de fitxa
    08025 - 37
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Any
    1898
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Legal
    BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988)
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament del Bruc. C/ Bruc del Mig, 55
    Autoria de la fitxa
    Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova

    Làpida de nínxol feta amb terra cuita a la bòbila Elías. Segueix un model formant diferents gradacions de relleu i està format per una part central emmarcada per un rectangle on hi ha la inscripció del nom del difunt i la data. En aquest s'hi llegeix: Pablo Vilarnau y Bigorra, natural de Sallent que murió el dia 21 de mayo 1898. A ambdós costats hi ha una figura femenina d'alt-relleu vestida amb túnica i vel que s'agafa el coll amb la ma dreta a la manera de les ploraneres. Per damunt del rectangle hi ha un cercle amb ales simbolitzant l'ànima del difunt. La làpida s'emmarca amb una garlanda, amb una creu al centre, que s'ajusta a la forma semicircular del nínxol. El difunt era familiar del propietari de la bòbila Elías.

    Aquest és un dels dos únics exemplars que queden al cementiri del Bruc. El Cementiri Vell està catalogat com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Aquesta làpida està dins del recinte.

    La indústria de peces d'obra cuita, sobretot toves (o panots) i els totxos, ha estat una de les tradicionals a la població i es troba documentada des del segle XVIII. A principis del segle XX es va instal·lar la primera bòbila al Bruc propietat de la família Elias. Va suposar un canvi radical en la producció en comparació amb els anomenats forns morunos utilitzats fins aleshores ja que la instal·lació d'una bòbila va suposar la utilització d'un forn continu que permetia fer més cuites alhora. La bòbila Elías es va especialitzar en peces de terracota (figures femenines, balustres, pinyes, columnes..). Algunes de les peces fabricades en aquesta bòbila es van comercialitzar per a la construcció del Palau d'Agricultura de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929.