Aquest topònim apareix llargament documentat al llarg dels segles. Ja l'any 950 trobem ja una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). A partir d'aquests moments la referència documental a l'Angle és abundantíssima en tota la documentació medieval, fent referència a un partida de terra vora el riu Llobregat. L'aparició d'aquest topònim es fa sempre en relació a afrontacions en les compres, vendes i permutes de terres. L'any 1046 tenim documentada una vil·la a l'Angle, que devia estar bastant a prop del monestir, ja que se la situa a l'Angle i prop del Gual de Sant Benet, un pas que travessava el riu Llobregat i que es dirigia vers Talamanca. Aquell any Guille, Guitart, sendred i Arnau Dòlquit, varen vendre a Adaleda i al seu fill Dalmau, la meitat de les terres i vinyes que tenien al comtat de Manresa, al lloc de Montpeità, que termenjaven a llevant amb el gual de Sant Benet, damunt de la vil·la del Angle, al sud amb el riu Llobregat i la Palanca, i a l'oest amb el reiu Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:264). Hom creu que aquesta vila devia desapareixer vora el segle XII. Actualment com a topònim ja no s'aplica a cap partida en concret, però sí que s'ha mantingut a través de la historiografia el record d'aquest topònim, i la referència a on es trobava, de tal manera que encara que avui no s'utilitzi, es continua coneixent.
