Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, transformada al segle XVI en un casal de característiques senyorials fortificat amb una torre. Es troba emplaçada en un contrafort del Serrat de Sant Pere. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb Planta baixa més un pis i golfes) que té adossada la torre i un cobert corresponent a una tina a l’angle nord-oest, així com una gran pallissa més al nord. Així mateix, a l’angle sud-est té adossat un cos fet amb totxo de recent construcció que inclou una segona torre. Aquesta part, construïda on abans hi havia hagut una porxada ben integrada, desmereix en certa mesura l’harmonia del conjunt.
La part corresponent al segle XVI, d’una gran qualitat arquitectònica, es caracteritza per un parament obrat amb carreus de tamany mitjà, perfectament regulars i disposats en filades. Això inclou el cos residencial antic, la torre i, tal vegada, també la pallissa. El portal principal es troba a llevant. És adovellat i té al seu damunt una finestra emmarcada amb pedra carejada. Però la façana més interessant és la de migdia, que consta de dues finestres (la de la dreta transformada posteriorment en balcó) més una galeria d’arc únic a la planta superior, avui parcialment tapiada. Sobre la llinda de la finestra esquerra hi ha el gravat d’un rostre humà amb un coll de roba que recorda la indumentària renaixentista, i a la llinda dreta la inscripció “I H S MARIA 1595”. Segons Maria Estruch, el cap podria fer al·lusió al fet que la casa hagués exercit com a hostal amb servei de prostitució inclòs. A la façana de ponent s’hi observa un tram de mur fet amb uns carreus diferents, força més grossos i allargats. Sembla que es tracta d’una reforma posterior, quan la casa es va dotar d’una capella que estava situada en aquesta part, a l’interior.
L’altre element interessant és la torre, de planta quadrada i dividida en dos cossos mitjançant una cornisa de contorn arrodonit. Consta de diverses finestres emmarcades amb pedra carejada i amb ampits motllurats i, a la cara nord, destaca una finestra més gran i rematada amb arc escarser. Sota la teulada, el ràfec és decorat amb dues línies de sanefes igual que a la resta de la casa. La torre no té cap porta exterior i s’hi accedia per una porta interior, actualment tapiada.
La pallissa és de grans dimensions i sembla una obra també força antiga, tal vegada del mateix segle XVI o potser una mica posterior. És feta amb un aparell de carreus semblant al que trobem a la casa, i s’hi accedeix per un bonic portal adovellat a la cara nord.
