L'Alzina
Begues

    Baix Llobregat
    Disseminat al Bonsolei
    Emplaçament
    A 350 m al nord de l'Avinguda de la Mediterrània
    388

    Coordenades:

    41.33702
    1.93217
    410652
    4576721
    Número de fitxa
    08020 - 53
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Any
    1849
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cadastral: 08020A0006021
    Autoria de la fitxa
    Oriol Vilanova

    Conjunt arquitectònic conformat per diverses edificacions de caràcter agrícola disposades al llarg d'un carrer, sorgides a partir de la masia de l'Alzina. És aquesta un edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. L'edifici presenta actualment tres portes d'entrada, destacant la situada al centra de la façana, a nivell de la planta baixa. És una porta ample i alta, d'arc escarser feta amb dovelles de gres vermell. Les altres portes d'accés, situades als extrems de l'immoble, són modernes, probablement realitzades durant el procés de compartimentació de l'edifici en habitatges independents. També a nivell de la planta baixa hi ha un sòcol de pedra, modern, que s'estén d'extrem a extrem de la façana, salvant l'espai de les portes, tot i que el marc de les portes laterals modernes està fet amb el mateix tipus de parament que el sòcol. A nivell del primer pis, les finestres estan lleugerament desordenades en la línia horitzontal de la façana. Tan sols el tram central i el tram esquerre presenten dues finestres cadascun, situades sobre les respectives portes. En ambdós casos, es tracta d'una finestra amb balcó de ferro forjat, que té a la seva esquerra una finestra més petita, sense balcó ni barana, però amb ampit. En el cas del tram central, però, entre ambdues finestres hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 403). Igualment, sobre la porta del tram dret hi ha u petit plafó de rajoles de ceràmica on hi ha representada la imatge de Sant Cristòfor, amb el Nen Jesús a coll-i-be, travessant un riu. Pel que fa al tram dret de la façana, a nivell del primer pis hi ha solament una finestra, també sense balcó ni barana i amb ampit. Aquesta finestra està desplaçada a l'esquerra respecte la porta de la planta baixa.
    Finalment, el nivell de les golfes es tradueix a l'exterior en la presència de diverses finestres, concentrades a l'extrem esquerre, on se'n troben tres, d'arc de mig punt, i a l'extrem dret, on n'hi ha dues, quadrades. Cal fer esment també de la cornisa de l'edifici, amb decoració de dents de serra; al tram esquerre es troba una corriola de ferro forjat, corresponent a un antic pou.
    La resta d'edificacions que s'estenen al llarg del carrer són, com ja s'ha indicat, de caràcter agrícola. Destaca, a l'esquerra de la masia de l'Alzina, el celler-magatzem, de planta rectangular i teulada de teula àrab a doble vessant, amb els murs fets de blocs de pedra i tàpia, que presenta, a la façana principal, orientada a l'oest, dues portes d'entrada, amples, d'arc escarser i emmarcades en maó, estant una d'elles actualment tapiada. La resta d'edificacions, adossades, corresponen a magatzems diversos, pallers i solls.

    La casa actual podria ser, segons Xavier Parellada, hereva d'un dels tres masos de l'església comptabilitzats als fogatges del segle XIV, per bé que l'immoble que ha arribat als nostres dies està edificat en un indret diferent al del mas original. Pel que fa als estadans, entre els anys 1569 i 1836 consten els bateigs dels membres de la família Vendrell de l'Alsina. L'any 1632 el Mas de l'Alzina és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia de Bagues. El 1642 es documenta la mort de Jaume Vendrell de l'Alzina, propietari també de l'Abeurada i Mas Ferré. El 1756 consta com a propietari en Fèlix Vendrell de l'Alzina. El 1849 es documenta la casa actual, anomenada ja Casa Alzina.

    PARELLADA, Xavier (2009): "Història dels Masos de Begues". Inèdit