La Vinya Nova
El Bruc
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de grans dimensions que ha estat remodelat en bona part per a restaurant. La finca pertany als termes del Bruc i de Collbató. A la part del Bruc, s'hi conserva el volum de la masia principal, de l'antic celler, avui menjador anomenat Ca la Pepita, la premsa d'oli i de vi i part de l'antiga pallissa, avui sala anomenada Finestres. L'edifici principal està format per planta baixa i pis amb coberta a dues vessants on destaca el ràfec. L'estructura original de la planta baixa constava d'una gran entrada per als carros, forn de pa, una cuina amb llar de foc i menjador. Avui aquesta distribució ha canviat, s'ha conservat el forn de pa, però l'escala d'accés a la planta s'ha fet nova. A la façana es conserven els cinc balcons de les antigues habitacions de la planta primera, avui menjadors del restaurant. Mantenen les llosanes fetes de maó en gradació i les baranes de ferro. També es conserva la porta d'entrada original i degut a l'adequació per a restaurant s'ha obert una porta a la façana principal en una antiga finestra i s'ha afegit un cos nou d'una planta amb terrassa la part oest de la casa.
Història
Els orígens d'aquesta construcció es remunten als segles XI-XIII. Durant l'època medieval el lloc es documenta amb el nom de Mas Bernarda. El 1224, la casa i la seva propietat va ser donada al monestir de Santa Maria de Montserrat per Guillem de la Guàrdia. Durant els segles XVI i XVII el monestir va convertir-la en una granja que es denominà Vinya Nova ja que es va destinar a la plantació de vinya i nova per diferenciar-la de la Vinya Vella, granja que el monestir tenia a Esparreguera. El complex estava format per les terres i els edificis residencials, agrícoles, ramaders i industrials. La Vinya Nova va esdevenir un complex productiu dedicat a l'explotació vitícola, al conreu d'oliveres i horts que abastia als religiosos, escolans, ermitans i peregrins del cenobi. Arran del decret de desamortització aprovat pel govern, el 1820, la finca va ser transferida a mans privades. La finca es descrivia com " una granja con su casa y oficinas...sita en los términos del Bruch y Collbató, que contiene 150 jornales de sembradura plantada de olivos, 130 jornales de viñedo nuevo y de 40 a 50 jornales de bosque". Va ser adquirida pels negociants de vi Joan Antoni Miret de Vilafranca del Penedès i Miquel Formosa, de Sant Sadurní d'Anoia. El 1846 van repartir-se la casa i les instal·lacions agrícoles i ramaderes. El criteri de separació va ser el límit territorial entre els dos municipis que passa per l'interior de la casa. La part del Bruc quedà per a Marià Miret. Als anys vuitanta va passar a formar part del patrimoni de Rosa de Lima Terrada i Martínez. El 1891 Josep Termes, besavi de l'actual propietari, va comprar la part del Bruc a Rosa de Lima, mentre que la de Collbató fou adquirida anys mes tard per la família Rogent. La masia va estar habitada per masovers fins el 1958. L'any 1973, Josep Termes va vendre a Josep Ollé i Matalonga, unes 30 hectàrees en les quals s'havia projectat una urbanització. Aquest projecte no es va executar ja que Montserrat i el seu entorn foren declarats parc natural. Actualment tota la hisenda pertany a la família Solá-Lien, que cultiva les terres i gestiona el restaurant, que funciona des del 1993.
No fa gaire es va modificar el límit territorial entre el Bruc que es va annexionar la part residencial i el celler, i Collbató, que es va quedar amb el trull.
Bibliografia
SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 66.
MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina.
Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-09),p.32
Collbató. Una visió plàstica. (1990).
