La Vicaria
Fígols
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El conjunt se situa molt a prop de la capella de Sant Mateu de Fumanya, datada al segle X, de la qual es conserven l’absis i el campanar com a elements més destacats. La construcció, adaptada al fort desnivell del terreny, conforma un conjunt arquitectònic que desentona amb l’entorn històric i paisatgístic. Es tracta d’un conjunt format per tres edificis disposats al voltant d’un espai central que fa funció de pati i/o carrer d’accés i ventilació. Les edificacions tenen entre dues i tres plantes i cobertes a dues aigües. Actualment, el conjunt es troba en estat d’abandonament i ha patit actes de vandalisme. El seu accés es fa a partir del camí a Fumanya i es troba al costat de l'antiga capella de Sant Mateu.
Història
El conjunt arquitectònic es troba al costat de la Capella de Sant Mateu de Fumanya que data del segle X. Actualment és un edifici totalment reformat i que no té una entitat massa antiga. Podria correspondre en orígen en una de les construccions habituals que es trobaven al costat dels recintes religiosos aprofitant el seu espai de protecció més immediat en forma de sagrera. Existeix una ortofoto de l'any 1956. El seu nom indica clarament que, en el seu origen, la casa havia estat residència d’un vicari o persona vinculada al servei religiós de la zona. Aquest fet la distingeix d’altres masies del terme, ja que reflecteix la presència institucional de l’Església en un indret de poblament molt disseminat, on era necessari assegurar l’atenció pastoral a les masies i explotacions aïllades. És probable que l’edifici fos construït o adaptat entre els segles XVII i XVIII, coincidint amb l’organització de vicaríes en àrees rurals i mineres. Amb el pas del temps, i especialment a partir del segle XIX, la Vicaría de Fumanya deixà de tenir una funció exclusivament eclesiàstica i s’anà transformant en una masia com les altres del seu entorn. Adaptada com a explotació agrícola i ramadera, la casa acollí famílies pageses que conreaven les feixes properes i aprofitaven els recursos naturals de la zona. Aquesta evolució és un bon exemple de la flexibilitat de l’arquitectura rural, capaç de reinventar-se segons les necessitats de cada moment.
Bibliografia
Amillaramiento de Fígols (1882), Ajuntament de Fígols
Mapa planimètric de Fígols de les mines (1914). Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). Institut Cartogràfic de Catalunya.
CORTÉS, ELÍA, María del Agua, (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà. Col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya.
Col·lectiu (1983). La masia: casa i economia rural a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.
GIRALT, Sebastià (2004). La masia. Una història sobre la casa i la família. Barcelona: Edicions 62.
NADAL, Jordi; GIRALT, Enric (1984). La pagesia catalana: de l’esplendor a la crisi. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.
NAVARRO, Maria (2003). La masia catalana: arquitectura i vida rural. Barcelona: Lunwerg Editores.
PLADEVALL, Antoni (2000). Les masies catalanes. Arrels d’un país. Barcelona: Edicions Destino.
SERRA i VILARÓ, Josep (1932). La masia catalana: assaig d’estudi arqueològic de la casa pairal. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
VILANOVA, Francesc (2007). Masies: entre la història i el mite. Vic: Eumo Editorial.
