La Vallmitjana és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVIII. De l'estructura primitiva en queden pocs vestigis, el més destacat una torre de defensa situada en un angle de la casa. Al segle XX s'hi ha fet una gran reforma per adaptar-la com a habitatge modern.
És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: "1766" amb una creu i el monograma de Crist intercalats. La resta d'obertures de la façana són d'arc pla arrebossat. Al costat del portal s'hi adossa un cos obert amb pòrtics d'arc de mig punt de pedra a la planta baixa i pilars de maó de factura moderna al pis, que està habilitat com a terrassa i està cobert a dues vessants. A l'altre angle de la façana hi ha la torre de defensa, que supera en alçada a la resta de la construcció. A les façanes laterals i posterior de la masia les obertures són d'arc pla ceràmic o llinda de fusta a la planta baixa i arrebossat als pisos, moltes d'elles de factura moderna. El tractament exterior dels murs és la pedra vista a la planta baixa i la torre i arrebossat als pisos. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior s'hi conserven elements d'interès, en especial a l'entrada, que està coberta amb volta rebaixada amb llunetes i hi ha un portal on hi consta inscrit: "PAX HUIC DOMUI ET OMNIB(US) HABITANTI BUS IN EA 1761". Al voltant de la casa hi ha diversos cossos annexes, com també una capella i una masoveria, davant la qual hi ha la era encaironada.