La Valenciana, cal Matxamarro
Ripollet

    Vallès Occidental
    Nucli urbà de Ripollet (08291)
    Emplaçament
    c/ Calvari, 42

    Coordenades:

    41.49616
    2.15744
    429673
    4594181
    Número de fitxa
    08180 - 12
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Noucentisme
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA, ACCN: 27612
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 119DF2994D
    Autoria de la fitxa
    J Douet

    Casa adossada de planta rectangular, construïda amb pedra arrebossada i decorada amb estucs amb juntes falses i una coberta de doble vessant de teula àrab i carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal s'obre a la planta baixa amb dues finestres inferiors i al primer pis amb un balcó protegit per unes contrafinestres de fusta, que resta emmarcat en un fals arc de diafragma ornamental que decora la façana del primer pis. La porta del balcó compta a banda i banda amb la decoració de dues columnes de fusta estriades amb base i capitell d'imitació jònica. El balcó es troba suportat per quatre mènsules ocupant tota la façana, la superfície inferior enriquida amb una decoració en guix, sota un arc estucat sec amb falses dovelles que passa per sobre la finestra. Sobre la façana projecta un ràfec pronunciat suportat per permòdols i mènsules als extrems, i dos pedestals amb gerros decoratius com a coronament del voladís

    Aquesta casa també es coneguda amb el sobrenom de Cal Matxamarro.

    El senyor Escursell, un carnisser conegut com a Matxamarro, va muntar un local comercial a la planta baixa, dotant la façana d'una vistosa decoració per atreure l'atenció dels estiuejants. Les modificacions són fruit d'una profunda reforma practicada a una antiga casa a principis del segle XX per la família Escursell. La casa original deuria datar-se un o dos segles enrere, i deuria tenir la tipologia rural (planta baixa i pis, amb façana de còdols encallada) de les cases originàries d'aquest carrer. Després de carnisseria, dels anys 40 als 70 va ser ferreteria propietat de la família Vilalta. L'altre nom amb que es coneix l'edifici, on ara hi ha una botiga de roba, és Ca la Valenciana. El nom ve de l'actual llogatera de la vivenda que és d'origen llevantí. Aquest carrer és l'antiga carretera de Masrampinyo, i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. El carrer Calvari és l'antiga carretera de Masrampinyo i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. Encara hi trobem cases antigues de planta baixa d'un cos. La importància del carrer Calvari va declinar a partir de la construcció de la carretera de Barcelona a Sabadell i Terrassa (N-150) l'any 1852, una evolució que continuava amb la construcció de cases noves i la conversió de cases existents per a estiuejants a finals del segle XX.

    FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. SÀNCHEZ, P i SERRANO, J "Més enllà del riu: la frontera", Revista de Ripollet, febrer, núm. 2, any 1, 1988, p. 58-59.