El senyor Escursell, un carnisser conegut com a Matxamarro, va muntar un local comercial a la planta baixa, dotant la façana d'una vistosa decoració per atreure l'atenció dels estiuejants. Les modificacions són fruit d'una profunda reforma practicada a una antiga casa a principis del segle XX per la família Escursell. La casa original deuria datar-se un o dos segles enrere, i deuria tenir la tipologia rural (planta baixa i pis, amb façana de còdols encallada) de les cases originàries d'aquest carrer. Després de carnisseria, dels anys 40 als 70 va ser ferreteria propietat de la família Vilalta. L'altre nom amb que es coneix l'edifici, on ara hi ha una botiga de roba, és Ca la Valenciana. El nom ve de l'actual llogatera de la vivenda que és d'origen llevantí. Aquest carrer és l'antiga carretera de Masrampinyo, i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. El carrer Calvari és l'antiga carretera de Masrampinyo i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. Encara hi trobem cases antigues de planta baixa d'un cos. La importància del carrer Calvari va declinar a partir de la construcció de la carretera de Barcelona a Sabadell i Terrassa (N-150) l'any 1852, una evolució que continuava amb la construcció de cases noves i la conversió de cases existents per a estiuejants a finals del segle XX.
