La Traveria
Sant Feliu Sasserra

    Bages
    Extrem sud-est del terme municipal
    Emplaçament
    A 4500 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 63,400

    Coordenades:

    41.908
    2.03976
    420360
    4640007
    Número de fitxa
    08212 - 4
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Barroc
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    La masia conserva diversos elements arquitectònics originals en bon estat.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 001A00075
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La Traveria es troba situada a l'inici de la vessant sud-est del cingle de la Traveria, dominant l'esplanada que forma un meandre de la riera Gavarresa i que queda delimitada per l'esmentat cingle i el de les Nou Hores, en terme d'Oristà.
    És una masia de grans dimensions composada per tres volums annexats de teulades a diferent nivell que formen una estructura d'L, tancant la lliça amb diverses estructures d'ús agropecuari i dues portes d'accés. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter.
    El volum central, de planta rectangular, està format per planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal, orientada al sud-oest. La façana està dominada per un portal adovellat. A nivell de primer pis es troba una finestra emmarcada amb pedra i llinda datada al 1666 amb una inscripció. A la part de les golfes hi ha una finestra amb ampit motllurat, llinda decorada amb arc conopial i brancals bisellats ornamentats en la seva part inferior amb un motiu escultural que es repeteix en altres finestres. A la façana sud-est d'aquest volum hi sobresurt un porxo a nivell de primer pis sustentat per un pilar i dues columnes de pedra motllurades. Hi ha quatre obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca el balcó del primer pis que té llinda motllurada amb la data de 1746 i la finestra de les golfes amb ampit motllurat i llinda decorada amb arc conopial. La façana nord-est d'aquest volum presenta només primer pis i golfes degut al desnivell del terreny en el que s'emplaça l'edifici, s'hi obren cinc obertures disposades irregularment entre les que destaca la finestra central de les golfes que presenta llinda de pedra decorada amb arc conopial. A la façana nord-oest composada per primer pis i golfes s'hi annexa un volum de planta rectangular i teulada de doble vessant que presenta quatre obertures, tres de les quals emmarcades amb pedra.
    Al sud-oest d'aquests dos volums s'hi annexa una torre de planta quadrada i teulada de quatre vessants amb un pis més que la resta de volums. El pis superior presenta quatre finestres en galeria a la façana sud-est i espitlleres a la resta, conferint-li un caràcter defensiu. Hi destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la llinda del primer pis decorada amb arc conopial i la del segon pis amb tres motius geometrico-florals. A la façana sud-oest de la torre hi destaca a nivell de segon pis la finestra emmarcada amb pedra bisellada, llinda amb arc conopial, ampit motllurat i motius esculturals a la part inferior dels brancals, molt erosionats. Al primer pis sobresurt un petit porxo en el que es troba una finestra emmarcada amb pedra, ampit motllurat i llinda datada al 1724 amb una inscripció.
    Davant la façana principal, un pou, diverses estructures i un mur de pedra tanquen la lliça amb un petit accés per la part nord-oest i una porta de grans dimensions a la part sud-est.
    Fora de la lliça es troben diverses construccions d'ús agropecuari, la majoria de les quals construïdes amb pedra.

    Fins fa poc temps funcionava com a casa de turisme rural.

    La masia de la Traveria està documentada en els fogatges generals de 1497 i 1553, tot i que probablement el seu origen és anterior. En el primer hi apareix com a Travoria, dins la vegueria del Lluçanès. En el segon, el de 1553, hi apareix com Traveria del Mas, dins la vegueria del Lluçanès i la parròquia de la Sagrera i Sant Feliu. En un document de mitjans del segle XIX hi apareix la Traveria, ja formant part del terme parroquial de Sant Andreu d'Oristà.
    Tot i els orígens medievals, l'edificació actual no és anterior al segle XVII.

    IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992
    IGLÉSIES, J, El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, Barcelona, 1981
    ORDEIG, R, La parròquia de Sant Andreu d'Oristà, Patronat d'Estudis Ausonencs, vol. 7, núm. 79 1974