Casa de pagès de dimensions mitjanes, en ruïnes, emplaçada en una petita esplanada vora el torrent de la Vall de Vilaramó. Es tracta d'una construcció de nova planta aixecada a començaments de segle XX. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i una petita construcció situada a la part posterior i corresponent a un forn de pa. De la casa se'n conserven bàsicament els murs perimetrals, mentre que l'interior ha quedat pràcticament destruït. El disseny, el tipus d'obra i els materials (amb abundància de maó i totxo) indiquen que és una construcció força recent i apartada del model tradicional de casa de pagès. D'aquí li ve probablement el sobrenom de la Torreta. La façana principal, encarada vers llevant, es distribueix en base a tres grans obertures, amb el portal al centre. Totes les obertures són emmarcades amb maó. També és de maó una cornisa, ben treballada, que remarca la línia de la segona planta. Els murs són fets de maçoneria, amb un tipus de pedra grossa i més o menys poligonal que és característica d'aquesta època. Al nivell de la segona planta sembla que els murs eren fets ja majoritàriament amb maó. La resta de façanes pràcticament no té obertures. Darrera la casa el forn constitueix un cos aïllat, de planta quadrada, que s'ha conservat ben sencer, amb un tipus d'obra semblant a la casa. Uns metres al nord es poden veure les restes d'un cobert de pedra.
