Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La casa està situada al sud de l'església. Es tracta d'un edifici de planta irregular, resultat de les modificacions que ha experimentat al llarg dels anys, sembla però que la part que corresponent pròpia i únicament a la Torre té planta rectangular. Aquesta consta de planta semisoterrània, planta baixa, primera i segona, té coberta de teules a dos vessants amb el carener orientat est-oest tot i que amb una lleugera inclinació. La planta semisoterrània té menor dimensionat, ja que per el costat sud la casa està fonamentada a una cota més baixa degut a la topografia del terreny, i fet que la façana tingui una alçada major per aquest extrem. La façana principal, orientada cap a llevant, mostra dos eixos vertical d'obertures alineades, excepte la de la planta semisoterrània que està desplaçada de l'eix. Les obertures de planta baixa i primer són emmarcades en grans carreus ben tallats i polits, que mostren els angles interiors tallats al biaix; en les finestres hi ha ampits de pedra lleugerament sobresortits i motllurats, la finestra més gran i una mica més elaborada és sobre la porta d'accés. La porta és situada a la planta baixa de l'eix nord, la llinda plana monolítica té al centre la data gravada 1798 amb una creu enmig. Damunt la llinda un plafó fet en ceràmiques vidrades i decorades indica restaurant. Dues de les finestres tenen, damunt la llinda, un arc rebaixat fet en maó posat a sardinell com a arc de descàrrega. Al darrer pis hi ha una finestra sense emmarcaments diferenciats del mur, només un ampit de pedra sobresortit i amb l'angle arrodonit, al costat un balcó sense volada, senzill i sense cap emmarcament diferenciador i amb barana de ferro de barrots simples. La porta de la planta semisoterrània és de llinda de fusta i brancals sense diferenciar. A la façana nord hi ha poques obertures, distribuïdes irregularment i algunes modificades, són de tipologia senzilla, algunes amb llinda plana de fusta. Els murs són fets amb paredat comú bastit amb pedres irregulars de mides molt variables i a les cantoners carreus desbastats amb l'angle exterior ben escairat. La façana de ponent hi ha una casa adossada, la qual actualment està unida a la Torre i constitueixen una mateixa propietat, tot i que encara exteriorment es distingeixen les estructures que conformaven edificis diferenciats. En la façana sud hi ha adossat el volum que conforma l'estructura construïda contemporàniament, la qual acull el menjador del restaurant junt amb dependències particulars.
A l'interior hi ha el restaurant i totes les estances necessàries per aquest ús. El paviment del vestíbul és enllosat i el forjat de bigues de fusta i empostissat. A la zona del bar, trobem una llar de foc en la que hi ha la boca d'un forn anul·lat. Els espais del bar i menjador del restaurant estant decorats amb diversos atuells, eines i estris antics i vells de la cuina i el camp, entre altres tipus d'objectes. El restaurant és també molt conegut per acollir una anissoteca que és considerada única.
Història
La casa és anomenada la Torre, motiu pel qual es creu que pot estar ubicada en l'indret on hi hauria hagut alguna construcció vinculada a l'antic castell documentat a l'època medieval i que va donar nom al poble de Castell de l'Areny. Actualment, però, l'estructura que és visible sembla correspondre a una mateixa cronologia del segle XVIII, de la qual en tenim una referència cronològica en la llinda de la porta d'accés en la que hi ha la data 1798. De tota manera, podria ser es conservin restes en les parts no visibles de l'edifici, en especial a la part baixa i la fonamentació.
La construcció de la casa l'hem de situar en el període de desenvolupament del poble, que es situa entre els segles XVII i XVIII, en especial durant el darrer, coincidint en el període de creixement demogràfic que va comportar la construcció de nous habitatges i l'ampliació de molts dels existents.
A nivell documental, consta que la casa anomenada la Torre de Castell de l'Areny era propietat de Josep Camprubí, almenys entorn al segle XVIII i/o XIX (no s'han pogut concretar les cronologies). Potser el llinatge Camprubí de la gran masia ja era propietària de part de la zona del poble de Castell des de cronologies anteriors, ja que el 1567 consta que Francesc Camprubí compra el cortal anomenat Port del Castell de l'Areny a Francesc Alamany Dez-Catllar , cavaller i el seu fill i hereu Jaume Dez-Catllar i de Palmerola casat amb Helena Dez-Callar i de Palmerola hereva d'Antic de Palmerola, consell, domiciliat al castell de Palmerola, vegueria de Berga (SERRA VILARÓ: VOL. I, pàg. 441).
En el fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny es localitza documentació en la que hi ha referenciada la casa de la Torre a partir del segle XIX. El 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a la Torre, identificada amb el número 10, hi residien vuit persones.
Quan el poble es va despoblar a l'entorn dels anys 60 del segle XX, aquesta va ser la casa que va acollir la darrera habitant del moment, la Lluïsa. Després de la seva mort, el poble va estar abandonat durant uns anys fins que el van comprar els actuals propietaris incialment amb un altre soci. Al cap d'uns anys hi obririen el restaurant.
Bibliografia
CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella.
SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.
TORRES, C.A.(1905) . "Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà", p. 153 (itinerari 46), Barcelona.
TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit.
VV.AA.(1981) "Gran geografia Comarcal de Catalunya", vol. 2, El Berguedà, Barcelona.
VV.AA. (1994). "Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà", vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
