La Sala
Sant Julià de Vilatorta

    Osona
    Vilalleons
    Emplaçament
    Pel camí que surt a uns 200 m de l'inici de la carretera que mena de Vilalleons a Puig-l'agulla.
    668

    Coordenades:

    41.8904
    2.32317
    443850
    4637829
    Número de fitxa
    08220 - 52
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Domèstic
    BCIN Monument històric/ R-I-51-5645. Decret 22/04/1949.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA: 1685.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    4081824DG4338S
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Es tracta d'una antiga masia, que fou reformada i renovada completament. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, dos plantes pis i golfes. La coberta és a dues vessants, formant amplis voladissos. L'acabat de façana és remolinat i pintat. La coberta és construïda amb elements de fusta i acabat amb teula ceràmica aràbiga. La façana, orientada a migdia, presenta un portal rectangular i obertures també rectangulars, de disposició gairebé simètrica. Les golfes s'obren a la façana formant arcs rebaixats. A la part dreta, hi ha un cos adossat de planta rectangular, amb obertures d'arc de mig punt, que sobresurt del cos principal.

    Segons el Catàleg de masies i cases rurals del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Julià de Vilatorta, l'entorn de la masia està considerat AEAP (Àrea d'expectativa arqueològica protegida). Aquesta compren un cercle de 200 m de diàmetre aproximat, i engloba la totalitat del camp, turó o altre element geogràfic que quedi exclòs en part de l'àmbit marcat. Abans de realitzar obres de moviment de terres, terraplenats o enderrocs s'haurà de presentar a l'Ajuntament un informe d'intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d'acord amb el que preveu el decret 78/2001 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002.

    La Sala de Vilalleons és una antiga casa senyorial del terme, convertida després en masia, documentada des de l'any 1231. Era habitada per una família noble anomenada Vilalleons o Sala de Vilalleons, feudatària dels senyors del castell de Taradell. L'any 1385, Marc de Vilalleons es casà amb Mandina de Mansolí, i passà a ésser senyor de la domus de Mansolí, del terme de Solterra. L'any 1430, Elieta de Vilalleons es casà amb Bernat Guillem d'Alta-riba, i es fusionaren els dos patrimonis familiars. Temps després, la Sala de Vilalleons passà a la família Sentmenat, tal com mostra l'escut a la façana de la casa. Els Sentmenat en foren els propietaris fins a l'any 1974, en que la masia fou venuda a una família de Vic. La masia va ser reformada fa pocs anys, i durant les obres van aparèixer, en el mur de ponent, uns antics carreus i un finestral partit per un mainell.

    - AA.DD. (1986). "Sala de Vilalleons", Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.