La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola i limita Abrera pel seu límit NW. La riera s’uneix al Llobregat a través de la riera de Magarola i el torrent Mal. Una de les característiques d’aquesta riera és l’escàs pendent i un llit de grava compactada molt característic, que fa que l’aigua hi circuli en un nivell molt superficial com si fos un immens bassal de pocs centímetres de fondària. Una altra característica d’aquesta riera són els meandres continuats que han configurat espadats com a resultat de l’activitat erosiva, i també algunes balmes. La vegetació de ribera és escassa, ja que la riera ha excavat la major part del seu curs; tot i així, en alguns dels meandres podem trobar bocins de vegetació de ribera, especialment, alguns àlbers, pollancres, oms i salzes. En alguns trams també hi ha retalls de vegetació herbàcia de ribera amb cua de cavall (Equisetum sp) i també, tot i que de forma molt escassa, trobem alguns trams amb poblaments de canya americana. És una riera que en temps eixuts baixa seca en molts trams, però en altres manté una mínima làmina d’aigua superficial. Es caracteritza per l’abundor de poblaments d’ocells aquàtics com ara la cuereta blanca (Motacilla alba) i la cuereta torrentera (Motacilla cinerea). També s’hi ha observat alguna rapinyaire forestal com l’esparver (Accipiter nissus) que fa servir d’abeurador alguns dels bassiols que s’hi fan. Esporàdicament , i en època de migració, la llera de la riera de Masquefa també és visitada per altres espècies d’ocells aquàtics. En els darrers anys s’han fet diversos alliberaments de tortugues de rierol (Mauremys leprosa) per part del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). En el vessant dret dels sediments d’aquesta riera s’hi va excavar el conjunt troglodític de Sant Ermengol recollit al Mapa de Patrimoni (Castell, Margall i Miralles, 2016).
