La Riera

Gaià

Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja existia al segle XIII. Concretament, s'esmenta en un document de 1254 de l'Arxiu de Bagà amb la denominació de Zariera. Formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Aquest mateix any l'abat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà va donar permís a R. Torrents per bastir un molí en terres del mas. Es tracta del Molí actualment denominat de Castellet, que es troba 200 m al sud. En el fogatge de 1553 hi consta que el cap de casa del mas era Pere Riera. No coneixem més notícies d'aquesta família de cognom Riera. Per una escriptura de la casa que encara es conserva sabem que, entorn del segle XVIII, el mas pertanyia a uns presbíters. Per tant, sembla que durant un temps va ser propietat d'alguna comunitat eclesiàstica, tal vegada el bisbat de Solsona. L'actual propietària havia sentit a dir que la masia feia el vi per a aquest bisbat. Ja al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, la Riera era propietat Rosa Cots Suñer, de Manresa, que també posseïa el mas de cal Tiquet i el molí de Castellet, que va estar en actiu fins els volts de 1965. La superfície de les terres del mas ascendia a 64,30 ha, i un 32 % eren conreades per parcers. Tal com informa la inscripció de la llinda, el 1851 s'aixecà la construcció de la masoveria. Els últims masovers, però, vivien a la casa principal. L'home es deia Alfons Ribera i venia de la casa anomenada la Barraca. Hi van ser fins els volts de 1983, quan Esteve Serra Serra i la seva muller Maria Rosa Casas Corominas van comprar la masia a Plàcida Busoms, de Gironella. La masia ja estava en males condicions, però hi van viure uns anys mentre construïen una casa nova, uns metres al sud-est.