La Marañosa. Casa de Fusta.
Caldes d'Estrac
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet unifamiliar envoltat de jardí, perfectament adaptat al terreny escabrós que presenta el Turó de Caldes. Es tracta d'una molt curiosa construcció amb elements de fusta: terra i tancaments. Presenta un mur de pedra al voltant de la finca. Té varis accessos; n'hi ha un de lateral tancat. La casa és de planta baixa i primer pis. Façana de fusta i coberta de pissarra.
La façana principal és està orientada en sentit oest, i dóna a la carretera de Sant Vicenç. La porta principal és de marc en forma d'arc de mig punt de fusta i presenta un grup d'escales de pedra per accedir a l'interior. Al primer pis hi ha un balcó-mirador perfectament adaptat a la coberta, que és de les anomenades de dues aigües. Les finestres són de marc rectangular, amb persianes de fusta de doble fulla, tant a la planta baixa com al primer pis de les distintes façanes. Trobem també una edificació de pedra per garatge amb entrada de fusta en forma de mig arc. El jardí és esplèndid, impressionen els pins i la varietat de cactus.
Sòl urbanitzable programat. Inventariada amb el núm. 39 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Fins a la dècada dels vuitanta del segle XX, una de les coses que més cridaven l'atenció de la Marañosa eren uns galls d'indis que hi havia al jardí de la casa. En Josep Riera, durant molts anys, va ser el jardiner de la casa i tenia cura d'una plantació de bonzais.
Història
La Marañosa era la casa del pavelló de Suïssa a l'Exposició Internacional de Barcelona l'any 1929. Va ser desmuntada i portada de la capital catalana a Caldes d'Estrac per iniciativa de l'empresari Zobel, propietari de la marca Hispano-Suiza. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) va ser la seu de l'ambaixada dels Països Baixos que, com moltes altres delegacions internacionals, havia fugit dels bombardejos que patia Barcelona.
Bibliografia
AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.
BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.
CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.
GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.
