El topònim Guàrdia es troba esmentat per primer cop l'any 952 en un lot de documents del monestir de Sant Benet de Bages, que es refereixen a una vila anomenada Azeredo, situada a l'indret de l'actual poble de l'Esquirol.
No hi ha dubte que prové d'una guàrdia o petita torre de vigilància; hi ha uns catorze indrets anomenats Guàrdia o Guardiola documentats a Osona, des del segle X.
La Guàrdia era un dels masos més destacats, com ho demostra que un dels fills fos reconegut com a cavaller, l'any 1240.
Probablement al puig Saguàrdia, situat a poca distància al nord de l'actual casa, es va construir el mas primitiu, documentat l'any 1337.
Segons consta, l'any 1351 hi havia dos masos Guàrdia, l'anomenat simplement la Guàrdia i el de la Guàrdia Deçà, un dels quals podria correspondre al mas primitiu.
Al segle XVII, l'hereu de la casa va escriure el Diari de Joan de la Guàrdia, que és un valuós testimoni per conèixer com era la vida pagesa en aquella època i la Guerra dels Segadors (1640-1659), en l'àmbit del Cabrerès-Collsacabra i la comarca d'Osona.
La Guàrdia es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres y Sant Martí Çescorts.
La construcció del mas actual, reedificat entre els anys 1656 i 1698, arran de les destruccions descrites al Diari, és probablement la tercera construcció del mas.
