Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 28 de juliol del 1970. Els descobridors d'aquesta estació arqueològica van recollir superficialment uns fragments de ceràmica i sílex. Els materials apareixen entre dues roques i a sota, a pocs metres, d'una coveta. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica 1985 es pogué identificar el jaciment però no s'aprecià cap tipus
d'estructura. La ceràmica és feta a mà, amb desgreixant calcari en alguns fragments i micaci en els altres. Fragments pertanyents a grans vasos, alguns sense decoració i d'altres amb motius de crestes sobre ceràmica raspallada. Són línies paral·leles horitzontals i verticals que presenten una engalba de pasta que recobreix el motiu de les crestes. Aquesta tècnica de la cresta pertany al Neolític Antic Evolucionat postcardial català. També hi ha alguns
pocs esquerdills i quatre ascles de sílex de diferents tonalitats. Sembla, doncs, que es tracta d'un lloc d'habitació, sense estructures que, pels seus materials podria pertànyer al Neolític Antic Evolucionat postcardial (4000-3500 aC). Al 1991, durant la revisió de la Carta els arqueòlegs no varen poder observar cap resta de construcció, ni de material degut a la densa vegetació de la zona. En la petita coveta que hi ha per sobre de les roques,es varen constatar diversos forats efectuats per incontrolats, però en les terres extretes no s'observà cap resta material.
